COMARCA
- El Vilosell

El punt més alt de la comarca recupera el nom popular

Club Ciclista i Ajuntament del Vilosell, juntament amb Reus Deportiu, afegiran ‘tossa del Quico’ al que ara es coneix com ‘punta del Curull’, la frontera amb la Conca de Barberà.

(foto: CCV)

Durant molts anys s'ha dit que el sostre de les Garrigues era la punta del Curull, un turó que fa de frontera entre el Vilosell i Vilanova de Prades, és a dir, entre les Garrigues i la Conca de Barberà i, per tant, entre les províncies de Lleida i Tarragona. Frontera municipal, comarcal i provincial. Sobre l'altitud, varia en funció de la font però totes la situen entre els 1.021 i els 1.023 metres. En algun mapa apareix un punt encara més alt, el cim de la Cogulla, que en tindria 1.029, però popularment s'ha imposat la punta del Curull com a cim emblemàtic i sostre comarcal. De fet, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) el té inclòs a la llista dels 100 cims, un projecte pensat per fer conèixer Catalunya a través de l'excursionisme, assolint els seus cims més representatius. I la punta del Curull surt referenciada a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, així com a moltes guies i rutes. 

Al Vilosell (i alguns pobles propers com Vallclara), però, aquesta frontera no s'ha conegut mai com punta del Curull sinó com tossa del Quico i ara una iniciativa del club ciclista local vol donar més pes a aquesta denominació autòctona i el diumenge 22 d'abril s'ha organitzat, junt amb l'Ajuntament i la secció excursionista del club Reus Deportiu, una caminada a la zona per instal·lar una placa amb el nom de tossa del Quico, que conviurà amb l'actual de punta del Curull. La jornada sortirà del poble del Vilosell i, de tornada, es podrà fer un piscolabis a Sant Miquel de la Tosca. 

Influència tarragonina
La serra de la Llena és, històricament, un espai de visita sovintejada de clubs excursionistes del Camp de Tarragona, dins la zona d'influència de les muntanyes de Prades i proper a municipis grans com Montblanc, Valls o Reus, d'on queda més a prop que Lleida o altres ciutats de les comarques de Ponent. L'indret, per exemple, apareix en diverses publicacions excursionistes de l'editorial Cossetània, amb seu a Valls. O la senyalització que hi ha ara de punta del Curull és obra de la secció excursionista del Reus Deportiu com un més dels seus pals característics que posa en diversos llocs del Montsant. De fet, fa un parell d'anys el va restaurar. I aquí va ser, també, on l'entitat va instal·lar el primer dels pessebres que porta cada any, des del 1995, a un pic de la zona. Per això, el Club Ciclista del Vilosell s'hi va posar en contacte per fer el rebateig del 22 d'abril. "No han tingut cap problema, al contrari, tot perfecte", explica Albert Tomàs, president de l'entitat ciclista. Oficialment, a més, el punt queda inclòs al terme de Vilanova de Prades, l'Ajuntament del qual també ha senyalitzat itineraris per la zona.

Tot aquest protagonisme tarragoní ha influït, per tant, a l'hora de consolidar la denominació de punta del Curull en lloc de tossa del Quico. "I el mateix passa amb la cova dels Calaixos", explica l'alcalde del Vilosell, Jordi Nogué, "que nosaltres sempre li hem dit cova de l'Home Fe".