Després que se n'hagin instal·lat recentment a la Segarra, les Garrigues podrien ser la següent comarca a col·locar les anomenades stolpersteine, uns petits llambordins a l'espai públic per homenatjar les víctimes del nazisme. El mes de febrer, el Centre d'Estudis de les Garrigues (CEG) va enviar una carta a 15 ajuntaments per explicar-los el projecte. Són els 15 ajuntaments de la comarca administrativa d'on eren originaris o havien residit els garriguencs deportats als camps de la mort. Al text, l'entitat explica que la campanya està coordinada pel Memorial Democràtic de la Generalitat i que, si s'aconsegueix l'adhesió dels diferents municipis implicats, les Garrigues podrien entrar a la llista del 2019 i el Memorial hi col·laboraria en la instal·lació dels llambordins, assumint-ne el cost. De moment, el Centre d'Estudis ha rebut l'adhesió oficial dels consistoris d'Arbeca, Vinaixa i el Soleràs i en els propers dies se'n preveu rebre de noves.
'Entrepussar' amb la memòria
Stolpersteine, en alemany, vol dir pedra d'entrepussada i així és com l'artista alemany Gunter Demnig va batejar l'ambiciós projecte per recordar els noms de cada víctima dels camps d'extermini de la segona Guerra Mundial, una manera de fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada o torturada. Les stolpersteine són llambordins de 10 x 10 cm coberts d'una làmina de llautó on es graven les dades bàsiques de la persona: nom, any de naixement, any d'exili, any de deportació i dia i camp de l'assassinat. Cada una és feta a mà i hi ha un llambordí per a cada persona.
La idea va arrencar el 1993 i, des de llavors, s'han col·locat més de 60.000 stolpersteine en diversos països d'Europa. El primer a la península Ibèrica es va posar l'any 2015 a Navàs (Bages) i en els darrers temps se n'han posat a Manresa, Igualada, Castellar del Vallès, els Guiamets -davant de la casa de Neus Català-, Sabadell o Granollers, per exemple. Al gener, la Segarra va ser la primera comarca que ho va fer de manera conjunta en diversos pobles, nou en concret, d'on eren els 11 segarrencs deportats. A les Garrigues, una comarca amb una notable proporció de deportats, són 15 municipis i 39 víctimes. Si hi afegim les Garrigues històriques, són 4 pobles més i 8 deportats més.
Només 11 supervivents
La duresa dels camps era tan extrema que moltes persones morien o eren eliminades abans de complir un any d'internament. És el que va passar a la majoria de garriguencs, quasi tots deportats entre 1940 i 1941. Entre els de la comarca hi havia tres parelles de germans, cap va sobreviure. Només 11 ho van poder explicar. Durant dècades, amb un país sotmès a la dictadura franquista, el record d'aquelles persones no es podia explicitar públicament i, amb el sistema parlamentari ja instaurat, l'oblit va continuar planant sobre moltes biografies. El 1990, a les Borges es va instal·lar un monument als deportats garriguencs en col·laboració amb l'Amical de Mauthausen, de la qual un dels supervivents borgencs va ser secretari. Des del 2015, la Comissió Ciutadana per la Memòria hi fa un petit acte d'homenatge el 5 de maig, data en què es va alliberar el camp de Mauthausen. També el 2015, l'aleshores president del Centre d'Estudis de les Garrigues, Josep Rubió, va presentar una ponència a la Trobada d'Estudiosos celebrada a Arbeca en què repassa la trajectòria dels deportats de la comarca i que està publicada al llibre Traces, editat pel mateix Centre.
Pedagogia a la Segarra
Una de les stolpersteine posades aquest gener a la Segarra, la que homenatjava una víctima del poble de Sanaüja, va ser destrossada al cap d'unes setmanes. El Fòrum L'Espitllera, entitat impulsora de la instal·lació, l'ha cedit ara al Museu de Cervera tal com ha quedat com a mostra de la intolerància. La resta han estat netejades recentment i, d'ara en endavant, es convidarà escoles, instituts, ajuntaments i entitats a fer-ne un manteniment periòdic i, així, "reflexionar sobre la memòria dels camps nazis i la deportació", diuen.
A les Històriques, més tard
Paral·lelament a l'impuls del CEG en aquesta matèria, el grup de memòria històrica del Centre Excursionista de Lleida té la intenció de fer el mateix a escala de tota la província. De moment, l'entitat es troba en fase de recopilació de dades, de la qual n'haurien de sorgir, almenys, vuit noms de les Garrigues històriques [v. SomGarrigues, núm. 396], de persones que eren d'Almatret, Llardecans, Maials i Torrebesses.