L’Aula d’Extensió Universitària de les Garrigues va tancar ahir dijous el curs 2017-2018 amb una última sessió al Pavelló de l’Oli de les Borges -normalment es fan al Centre d’Empreses Innovadores-, en què van assistir unes 200 persones d’arreu de la comarca. Al ser la sessió de cloenda, la ponència va anar precedida dels parlaments del president de l’Aula, Ramon Miró, l’alcalde de les Borges, Enric Mir, el vicepresident del Consell Comarcal Jordi Sarlé i el vicerector d’activitats culturals i projecció universitària de la Universitat de Lleida, Joan Biscarri. Biscarri va destacar el creixement exponencial de les Aules d’Extensió Universitària a les comarques de Ponent, on s’ha passat de 4 o 5 a 18 en només 5 anys. La de les Garrigues va ser de les primeres i precisament compleix cinc anys.
El parlament central d’aquesta última sessió de curs va anar a càrrec de l’historiador i professor de la Universitat de Barcelona Valentí Gual, de Rocafort de Queralt, que va explicar la influència del monestir de Poblet sobre les Garrigues, la comarca on aquell dominava més extensió territorial fins al segle XVII. Gual va explicar el funcionament del vassallatge i, especialment, el sistema d’impartició de justícia per part de Poblet, detallant algunes sentències de diferents anys en què apareixien garriguencs com a encausats. En aquest sentit, l’historiador va fer èmfasi en la forta conflictivitat entre alguns pobles, com el Vilosell, i el poder del monestir.
Programació següent enllestida
Tot i que ahir es va donar per finalitzat el curs 2017-2018 d’aquests cicles de formació, adreçats principalment a la gent gran, els responsables ja van presentar tota la programació del curs 2018-2019, que començarà a l’octubre i s’allargarà, normalment amb una conferència cada mes, fins al juny que ve. Hi participaran, entre altres, el periodista i escriptor Xavier Bosch, l’historiador Marc Macià, l’oftalmòleg Guillem Ferreruela, l’escriptori Josep Varela, l’economista Ramon Morell, la conservadora del Museu de Lleida, Carme Berlabé, el poeta Jordi Pàmias o l’historiador Josep Rubió. Tret d’alguna excepció, les sessions es fan els dijous a les 4 de la tarda i la matrícula per tot l’any té un cost de 15 euros.