El cap de setmana del 24 i 25 de novembre arriba la tercera edició del Torrebesses Tremola, un festival literari de terror organitzat per l'Ajuntament d'aquesta població i l'editorial Apostroph i que enguany anirà dedicat al 200 aniversari de la publicació de Frankenstein o el modern Prometeu, la famosa obra de Mary Shelley.

Tancats al castell-palau
Seguint l'essència de la idea inicial del festival, quatre escriptors es tancaran durant 24 hores, del dissabte al migdia al diumenge al migdia, al castell-palau de Torrebesses per tal d'inspirar-se i pensar idees de cara a l'escriptura posterior d'un relat de terror cada un. L'any següent, el 2019, l'editorial coorganitzadora en publicarà el recull sota el títol de Contes de terror 3. Fruit de les dues anteriors edicions, Apostroph va publicar Contes de terror 1 i Contes de terror 2 el 2017 i 2018, respectivament.

Enguany, els escriptors que hi participaran són Alexandra Cuadrat, cofundadora de l'editorial que, aquesta vegada, passa a l'altra banda del joc; Andrea Jofre, que també és violinista i il·lustradora; Pep Prieto, que també és crític de cinema, i Adrià Pujol, que també és antropòleg i professor. El diumenge, a la sortida, hi haurà un vermut-tertúlia, en què els autors explicaran l'experiència, i un dinar. A la tarda, al Centre d'Interpretació de la Pedra Seca, Adrià Pujol impartirà la xerrada Per què ens fa por el que ens fa por?, Andrea Jofre farà una xerrada-audició sobre la música i el terror, Pep Prieto parlarà del mite de Prometeu en el gènere fantàstic i de terror i clourà el festival l'alcalde de Torrebesses, Mario Urrea. 

Inspirat en Villa Diodati
El format del Torrebesses Tremola s'inspira en l'experiència en què, el 1816, un grup format per Percy i Mary Shelley, Lord Byron i John Polidori va decidir passar les vacances en una mansió abandonada, Villa Diodati, als Alps Suïssos. Allí, Shelley els va desafiar que cadascú escrivís una història de terror i tots van acceptar. Polidori va crear El vampir i Mary Shelley va escriure Frankenstein, precisament, una obra que acabaria sent publicada el 1818, ara fa 200 anys.