URBANISME
- Les Borges Blanques

Demanen que es treguin els noms de general Güell i Jaume Segarra dels carrers de les Borges

La Comissió Ciutadana per la Memòria n'assenyala els vincles directes amb l'Estat franquista i proposa substituir-los per Maria Rossell i Ramon Fabregat.

La Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges Blanques demana a l’Ajuntament que retiri els noms de general Güell i Jaume Segarra del nomenclàtor de la població i proposa que se substitueixin pels de Maria Rossell i Ramon Fabregat. La Comissió ja havia assenyalat temps enrere els vincles directes de Güell i Segarra amb l’Estat franquista, però des del consistori es va respondre que no es veia motius per retirar-ne l’homenatge. Güell, nascut el 1865, va serun militar al servei de Primo de Rivera i, ja a la reserva, va participar activament en actes d’exaltació franquista acabada la Guerra Civil. Va ser nomenat vicepresident del Círculo Militar del Ejército y de la Armada i va tenir càrrec als tribunals militars, on va exercir fins la seva mort, el 1941. Segarra, per la seva banda, va ser subdirector general de Promoción del Turismo entre els anys 50 i els anys 70, organisme depenent de Manuel Fraga.

Ara, la Comissió proposa substituir-los pels de Maria Rossell i Ramon Fabregat. Rossell va ser la bibliotecària de la biblioteca popular de la Mancomunitat de Catalunya a les Borges al llarg de tota l’existència de l’equipament, entre 1918 i 1938, quan un bombardeig franquista va malmetre l’edifici i, posteriorment, va ser enderrocat. Rossell, natural d’Olot, es va exiliar i, al tornar al país, va fer de bibliotecària a Sallent. El col·lectiu memorialista recorda, a més, que “a les Borges només 7 carrers porten nom de dona”. Ramon Fabregat va ser fundador de la Joventut Catalanista de les Borges, de la publicació "Sempre avant!" i un dels detinguts pel Complot del Garraf. Als fets de Prats de Molló, aleshores com a militant d'Estat Català, seria la mà dreta de Francesc Macià. Amb la República, va ser director general d'Indústries Alimentàries, director general d'Indústria i subdelegat de Correus de la Generalitat. Acabada la Guerra, es va haver d'exiliar a França, els Estats Units i, finalment, Mèxic, on va dur a terme una intensa tasca cultural de difusió del catalanisme.

Per la Comissió Ciutadana per la Memòria, “Rossell i Fabregat són dues clares figures vinculades al republicanisme, al catalanisme i a la cultura, valors que creiem molt més dignes de ser honorats que no el militarisme colonialista i la promoció d'una dictadura feixista”. El col·lectiu assenyala, a més, que a les Borges encara romanen dues plaques d’habitatge amb simbologia falangista i recorda que fa vuit mesos que s’ha esgotat el termini per a que fossin retirades.