La tradicional festa de quintos i “gitanos” de la Granadella que es fa per Sant Antoni ha tingut aquest any un fet inèdit: la presència d’un sol quinto. La celebració té dos grups protagonistes, els qui compleixen 18 anys durant l’any que s’enceta (“gitanos”) i els que en fan 19 (quintos), i hi solen participar no només els que joves que viuen al poble sinó també els que viuen fora i hi mantenen lligams o, fins i tot, els fills de pare o mare granadellenca que resideixen fora. L’important per participar en aquesta mena de ritu de pas sempre és el vincle sentimental amb el municipi. Això feia que, encara que al poble hi hagués un parell de quintos, per exemple, a la festa podien ser set o vuit.

(foto: Pol Verdés)

Aquest 2019, però, no ha estat així. Arnau Moncusí és l’únic jove nascut el 2000 que viu a la Granadella i no n’han aparegut altres amb lligams familiars al municipi, però Moncusí ha volgut mantenir la tradició i el passat cap de setmana va ser l’únic que va pujar a la carrossa dels quintos i va fer el seguici habitual; això sí, amb alguna variació obligada per la situació, com a l’hora del ball, que normalment es fa entre quintos i aquesta vegada, el quinto va ballar amb la seva mare. Els pares i el seu entorn també van passar davant al sopar que s’organitza el divendres a l’ermita de Sant Antoni, una nit en què crema una gran foguera contínuament i s’obsequia els assistents amb llonganissa i pa.

(foto: Pol Verdés)

L’endemà dissabte, la festa continua amb l’arribada de la carrossa a l’ermita i una missa pels quintos, enguany forçosament personalitzada. Un cop dalt de la carrossa, on el quinto llueix elegant, els “gitanos”, mal vestits, l’aturen a l’entrada del poble i té lloc el primer combat dialèctic de versets, component molt característic de Sant Antoni arreu dels Països Catalans, on també són anomenats lloes o ditxos i que reflecteixen de manera irònica fets d’actualitat, crítica de personatges o tafaneries locals. Un cop a la plaça de la Vila hi ha més versets i, a continuació, els quintos, ja sense carrossa, desfilen pels carrers del poble, acompanyats de percussió, on es venen tires per a un sorteig. Després de dinar hi ha una peculiar rifa, similar a un bingo, i la festa continua amb ball a la tarda, el sorteig de les tires i, a la nit, més ball o discoteca, tot i que anteriorment s’havien fet també espectacles humorístics.  

(foto: Pol Verdés)

Tot i que l’excepcionalitat d’enguany pugui fer pensar que la festa està en perill, el grup de “gitanos” que l’any que ve seran quintos el formaven una desena de joves, de manera que el futur està garantit. Les dades d’empadronament, a més, no indiquen a priori cap altre episodi semblant en els propers anys.