En unes eleccions municipals cada poble és un món, amb les seues dinàmiques i els seus propis debats i conflictes, però això no treu que es pugui ampliar el focus i fer algunes lectures genèriques a escala comarcal. D'entrada, el punt de partida que van deixar les eleccions del 2015 és el d'un mapa polític municipal dominat per una CiU forta, que a les Garrigues mantenia l'hegemonia reeditada en cada ocasió des del 1983 i, a diferència del que li passava arreu del país, aquí aguantava sense gaire flaqueig, a molta distància de la resta de formacions polítiques. CiU reforçava les Garrigues com a feu convergent, amb la continuïtat dels governs a la capital i al Consell Comarcal.
Quatre anys després, CiU ja no es diu CiU, ha marxat Unió, ha sorgit el PDeCAT i, finalment, aquest espai arriba el 26 de maig amb la marca Junts per Catalunya. Han estat quatre anys políticament i socialment intensos, amb tot allò relacionat amb el pre i el post referèndum de l'1 d'octubre, amb presos i exiliats, amb repressió, amb 155 i amb un auge i una posterior desinflada moral de l'independentisme. Es pot dir, de fet, que aquestes municipals tancaran un cicle i n'inauguraran un altre, en què no s'albira a curt termini un embat amb l'Estat equiparable al del 2017. En aquest sentit, queda per veure si la dinàmica de creixement d'ERC, plasmada a les últimes eleccions generals del 28 d'abril, també a la comarca, tindrà alguna mena d'efecte i si, per la seua banda, l'espai postconvergent mantindrà l'hegemonia amb la nova marca electoral i fins a quin punt es beneficiarà del probable efecte Puigdemont de les europees que se celebren el mateix dia. L'augment de candidatures republicanes respecte al 2015, almenys, indica que la batalla pot ser més renyida i les forces, una mica més equilibrades que quatre anys enrere. La CUP, a més, que tenia representació en tres pobles, aquesta vegada s'ha esfumat.
Les Borges Blanques
A la capital garriguenca, Enric Mir (JxCat) opta a revalidar la majoria obtinguda el 2015 i encadenar així el que seria el seu tercer mandat de govern, amb el qual compliria 20 anys al consistori. Ho fa amb sis dels vuit actuals regidors repetint als primers llocs de la llista i la incorporació de nous noms a partir del setè regidor. Qui més li pot disputar l'alcaldia és la nova plataforma Borges per la República - Som Primàries, una suma d'ERC, de la CUP i de gent independent que, amb un procés de primàries obertes, ha escollit l'actual regidor Josep Farran com a cap de llista. Una altra de les novetats d'aquesta vegada és el retorn del PSC, que el 2015 havia desaparegut de les Borges per primera vegada des del 1979, i ho fa repescant Imma Purroy, que n'havia estat regidora. També és novetat l'aparició d'una llista de Ciutadans, encapçalada per un candidat de fora del municipi. Una de les incògnites serà veure si Cs o PP, que renova candidat, treuen representació o si, per contra, dispersen el vot espanyolista -que hi és- i es neutralitzen entre ells.
Juneda
Com passa a altres pobles de la comarca, l'actual govern de Juneda (JxCat) aposta per la continuïtat, amb Antoni Villas (també president del Consell Comarcal) optant a revalidar l'alcaldia i arribar a complir, així, 16 anys al capdavant del municipi. Ho fa acompanyat dels actuals regidors Aibert Garriga i Magdalena Peris com a representants del govern anterior i de noves incorporacions a partir del lloc 3. Aquesta vegada, com a novetat, són quatre i no tres les llistes que concorren a les eleccions. La nova és la independent Juneda Som Totes, que caldrà veure a qui esgarrapa vots. Junts per Juneda, vinculada a ERC, estrena candidat i, excepte Eduard Porta, també la resta de llocs de sortida de la llista. Per part de la candidatura vinculada al PSC, la històrica Pepita Peiró fa un pas al costat i és Joan Pons, que el 2015 anava de 6, qui lidera un equip també renovat per complet als primers llocs. Amb aquest escenari, les majories van més cares i, per tant, cobraran especial protagonisme els possibles pactes entre formacions.
Arbeca
Escenari semblant al del 2015 el que es presenta aquesta vegada a Arbeca, amb les mateixes tres forces polítiques en joc i dos dels tres candidats que repeteixen al capdavant de les respectives llistes. L'actual alcalde, Joan M. Simó, opta a repetir govern per quart mandat consecutiu i presenta batalla amb tres membres nous entre els primers sis llocs, entre els quals Ramon Solé, que el 2015 anava a la candidatura d'ERC. Per part de l'espai postconvergent, Ramona Barrufet (JxCat) torna a disputar l'alcaldia, majoritàriament amb les mateixes cares al capdavant que fa quatre anys. Serà la quarta vegada seguida que ho intenta des que va ser alcaldessa entre els anys 2003 i 2005 fruit d'un pacte amb ERC. Els republicans donen pas al fins ara regidor Sergi Pelegrí i han incorporat nous candidats als números 2 i 4, amb qui buscaran trencar la majoria absoluta de Simó i caldrà veure, si l'aritmètica ho permet, si es reedita aquell pacte del 2003 amb Convergència.
Castelldans
El panorama electoral al quart municipi amb més població de les Garrigues presenta les mateixes sigles que als últims comicis però amb canvis substancials. La candidatura vinculada a ERC, per exemple, no té res a veure amb la del 2015 i totes les persones hi són noves, començant pel cap de llista, David Caselles, que debuta en la política local i que intentarà superar els dos regidors republicans actuals. Quant al PP, que té a Castelldans una de les poques candidatures de la comarca que no és llista fantasma, també ha aconseguit renovar-se quasi per complet i només l'actual regidor, Miquel Ribelles, continua a la llista, ara encapçalada per Dolors Roca. Per la seua banda, l'alcalde Conrad Llovera intentarà fer valdre l'acció de govern i, per això, torna a comptar amb part del mateix equip, com Josep M. Solé, que només entraria en cas de guanyar, i altres que, si bé el 2015 van quedar sense escó ara ocupen llocs de sortida.
L’Albi
A l’Albi, JxCat encara aquests comicis amb una clara voluntat continuista respecte a l'últim mandat. Ho fa, de fet, repetint els tres primers llocs de la candidatura i reposicionant la resta, amb Jaume Farré com a possible nou regidor en cas de guanyar, que substituiria Jordi Bernat. L'actual alcaldessa, Anna Feliu -i directora dels Serveis Territorials de Presidència de la Generalitat a Lleida-, torna a encapçalar l'equip amb què el 2015 va vèncer el govern de Tots Fem l'Albi, vinculat a ERC. Aquests, per la seua banda, han aconseguit formar candidatura de nou, ara amb Martí Cunillera, que a les últimes anava de 6, al capdavant. L'acompanyen noves incorporacions com Anna Ribé i Arnau Ciurana, així com l'actual regidora Ivet Martí, l'única dels quatre primers llocs que repeteix. Les actuacions a nivell urbanístic, la gestió del centre de serveis per a la gent gran, la fixació del jovent i el paper del municipi en el procés sobiranista seran els grans debats d'aquests dies i del mandat.
La Granadella
El canvi de l'escenari electoral a la Granadella, amb l'entrada d'una candidatura d'independents, obre diverses possibilitats pel que fa al govern del municipi durant els propers quatre anys. L'actual alcalde Carles Gibert, d'ERC, ha renovat part del seu equip per tal d'aconseguir revalidar la majoria que li permeti encarar la tercera legislatura consecutiva al capdavant del consistori granadellenc. Repetirà la lluita per la vara municipal amb Junts per Catalunya, que manté gairebé intacta la llista que el 2015 va aconseguir tres escons. Les majors incògnites recauen sobre la llista d'Alternativa Social per la Granadella, que debuta en unes eleccions; l'associació d'electors es presenta com una opció centrista i caldrà veure a qui aconsegueix convèncer; si ho fa sobre la bossa d'electors d'ERC, podrien tenir la clau del nou govern però si esgarrapa vots de JxCAT podria provocar una fragmentació de l'actual oposició i, de retruc, reforçar la majoria de Gibert.
Maials
Canvi dràstic en el panorama electoral de Maials. Si el 2015 competien pel govern municipal fins a quatre candidatures: CiU, ERC, CUP i PP, en aquestes eleccions hi haurà un cara o creu entre les llistes de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. David Masot torna a encapçalar la llista de l'espai postconvergent, on repeteixen vuit membres de l'equip que va aconseguir una folgada majoria en els darrers comicis. Per part d'ERC, Lluís Pérez encapçala per primer cop una llista que incorpora tres membres de la candidatura vinculada a la CUP de fa quatre anys; la resta són cares noves. Caldrà veure si eliminant la dispersió del vot entre les candidatures aspirants, l'actual alcalde és capaç de mantindre l'alcaldia, ja sigui amb un marge tan elevat com en els comicis del 2015 o un de menor, o fins i tot, si hi ha un canvi al capdavant del consistori maialenc després de vuit anys de govern de David Masot.
