Per ser Barcelona, per haver de tancar una platja en ple mes d’agost i, també, per algunes teories conspiradores, l’explosiu –encara per determinar de quin tipus i procedència– trobat la setmana passada a la Barceloneta ha captat una gran atenció mediàtica i ha tornat a posar de manifest com, 80 anys després de la fi de la Guerra Civil, encara apareixen testimonis materials d’atacs aeris i d’artilleria.

A les Garrigues, zona d’intensos i sovintejats bombardejos i dures batalles en l’avenç franquista l’hivern del 1938-1939, la troballa d’obusos i projectils ha estat freqüent. En els últims cinc anys, per exemple, se n’ha trobat com a mínim sis, dels quals SomGarrigues s’ha anat fent ressò. El gener i el març del 2014 en van aparèixer dos a Tarrés. El primer havia quedat enterrat a uns dos pams de terra però la pluja i la humitat van fer que es despréngués de la vora d’un camí. Era un projectil italià de 105 mm, el model més gran que utilitzaven les tropes de Mussolini com a suport a la infanteria, disparat per un canó que s’arrossegava amb tractors. El segon, molt similar, el va trobar una excavadora que netejava un marge.

El 2015, uns treballs de desbrossament al fondo de la Femosa, entre les Borges i Juneda, van permetre localitzar un artefacte del mateix tipus, que tot i estar en un encreuament de camins i a només dos metres d’un pont construït recentment, no s’havia vist fins llavors. També aquell any va sorgir una granada de mà a la zona de l’Aranyó, al terme de Juneda, de procedència polonesa i utilitzada per les tropes republicanes. El 2016 i 2017 no hi ha constància de cap troballa, tot i que sí que han aparegut granades de mà, com les dues que es van trobar en una finca de l’Espluga Calba.

El 2018, a Castelldans, un agricultor va trobar un altre obús, també italià, en aquest cas de 100 mm, mentre treballava en una finca propera al poble on l’any anterior s’havien fet moviments de terra. Les pluges dels dies previs van deixar el projectil al descobert.

En el que portem de 2019 ja s’han trobat dos obusos més a la comarca, un a l’Albagés al gener, una granada trencadora del calibre 65/17, també italiana, i un al febrer a Bellaguarda, una granada de morter, de 105 mm, probablement pertanyent a l’exèrcit republicà. En la majoria dels casos esmentats, els projectils conservaven encara la seva càrrega explosiva i, per tant, se’n van fer càrrec els especialistes policials, que els prenien i els feien detonar en indrets apartats.