El Diari de Tarragona del 26 de juliol de 1876 es feia ressò d’uns actes festius que s’havien programat pels dies 28 i 29 a les Borges Blanques, aleshores anomenades “Borjas de Urgel”, per celebrar un any de la resistència de la població davant un assalt carlista en el marc de la Tercera –i última– Guerra Carlista. Entre els actes anunciats hi apareixia un “bailes llamados dels diables, enanos i otros”. Seria, per tant, el primer testimoni documental d’aquest espectacle a les Borges, on avui comença la Festa Major i on la Trobada de Diables, Grallers i Correfocs és, precisament, un dels actes centrals.

Ara, l’historiador Marc Macià ha localitzat al fons Doctor Palau –conservat a l’Espai Macià– el programa d’aquelles festes a les que feia referència el Diari de Tarragona i el Grup de Diables Recerca se n’ha fet ressò al seu blog i a l’escrit del llibret de Festa Major, distribuït als domicilis de la localitat. Al document s’hi explica que el ball “de diables, nanos y demás” seria el dia 28 al matí, en un horari i format molt diferent de l’actual. A punta de dia, a la mateixa hora que els carlistes havien intentat l’assalt, es faria una “salva de morteretes” i un repic de campanes al vol i, seguidament, el ball de diables, acompanyat de “gaytas y tamboriles”. A les 9 del matí, la comparsa acompanyaria les autoritats locals de l’Ajuntament cap a l’església, on es faria missa solemne. Al migdia hi tornaria a haver “salva de morteretes” i continuarien els actes durant el dia, com les curses de la cordera i de sacs, actuacions musicals al Terrall, ball a la Plaça. L’endemà també hi hauria música i comparses recorrent la població, salves al migdia, curses i, al vespre, “se disparará un vistoso y elegante ramillete de fuegos artificiales por el acreditado pirotécnico D. José Murgadas de Reus”.

A Reus, precisament, també es van fer ressò dels actes celebrats. Ho feia el diari local “Las Circunstancias”, segons explicava fa uns anys l’etnòleg Salvador Palomar en aquest escrit. El corresponsal del diari hi parla, a més, de la presència de gegants i ball de bastons. En relació als focs artificials, Palomar explica les cases de pirotècnia reusenques disposen en aquell moment de vestits de ball de diables que cedeixen, amb la compra d'una quantitat de carretilles, als organitzadors de les festes. “Aquesta és una fórmula prou coneguda que explica el desenvolupament del model històric de ball de diables al Baix Camp i al Priorat, que arriba als nostres dies com un ball sense parlaments, de participació individual, on cada persona es procura la seva indumentària -de propietat o llogada- i on cada diable es porta les seves pròpies carretilles en un sarró civader”. “A la premsa local de la segona meitat del segle XIX, segueix Palomar, coincidint amb la proximitat d'alguna solemnitat o celebració important sovintegen els anuncis de les pirotècnies de Reus que ofereixen els vestits”. Per aquest etnòleg, és ben probable, doncs, que els vestits i estris necessaris per al ball de diables de les Borges Blanques vinguessin de Reus junt amb els artificis pirotècnics que van servir per disparar el castell de focs i els morters amb què es van preparar les tronades. 

90 anys sense notícies
Malgrat aquesta primera notícia de 1876, no hi ha cap més constància sobre diables a les Borges fins el 1988, segons s’explica des del Grup Recerca. Va ser, precisament, l’any del debut dels diables del grup, entitat creada una dècada abans i que el 1982 va impulsar la primera Trobada de Gegants a les Borges. Des d’aquell 1988, per tant, gegants i diables formen un paquest festiu propi de la Festa Major de la capital garriguenca.