Pocs moviments a la comarca entre els eleccions al Congrés espanyol del 10 de novembre i les de l'abril. Una cosa de les coses que sí que han canviat és la participació, que ara s'ha vist frenada, tot i que no ha caigut a les xifres habituals d'abans del 2017. La participació a la primavera va ser de rècord, entre altres coses, perquè eren les primeres eleccions generals post-referèndum i, que bevien encara d'una dinàmica altament mobilitzadora i, d'altra banda, hi havia l'amenaça d'un tripartit entre PP, Ciutadans i Vox, amenaça de la qual es van beneficiar especialment l'independentisme i el PSC, que era un dels partits que més creixia a la comarca i es recuperava, així, de la patacada del 2016. Ara, l'amenaça d'una aliança amb l'extrema dreta era tant o més factible, però també s'ha notat el cansament per la repetició electoral. I això s'ha notat, per exemple, en el càstig al PSC, que ha perdut una quarta part dels vots de l'abril, uns vots que no han anat a altres formacions sinó que s'han quedat a casa. Amb tot, els socialistes es mantenen com a tercera força a la comarca amb 1.083 vots.
També ERC ha notat la participació a la baixa, amb una pèrdua de 833 vots, el 15% dels 5.399 que tenia a l'abril, però continua sent, amb diferència, el partit més votat al conjunt de les Garrigues. I ha notat el descens de participació perquè si bé moltes pèrdues les ha recollit la CUP, i una molt petita part JxCat (sense descartar un transvasament de JxCat a la CUP i d'ERC a JxCat), queda un segment de quasi 300 votants republicans que a l'abril hi eren i ara no. Amb tot, ERC guanya a 28 dels 33 municipis -Torregrossa a banda- i creix a Bellaguarda, el Cogul i Vinaixa; a Alfés ha tingut menys vots però ha augmentat en percentatge.
Pel que fa a JxCat, consolida l'increment que va tenir a l'abril i obté 3.687 paperetes, 60 més que llavors, espigolats entre els 16 pobles on ha crescut. Per contra, l'espai post-convergent també nota els efectes de la menor participació i perd suports a 17 pobles. Tot plegat manté JxCat com a segona força més votada a la comarca i és la primera a Maials, Juncosa, Puiggròs, Almatret i Sunyer.
La novetat d'aquests comicis era la CUP, que s'hi presentava com a tal per primera vegada. A l'abril hi va concórrer Front Republicà (FR), que tenia el suport d'un sector cupaire i l'aufesí Joel Jové com a cap de llista per Lleida. Ara, amb tota la CUP remant però amb ínfimes possibilitats d'obtenir escó, s'ha passat de 458 vots garriguencs a quasi un miler i de sisena força a quarta, trepitjant els talons al PSC. A 13 pobles -el més gran dels quals la Granadella- fins i tot el tercer partit més votat. A FR això només havia passat a quatre -el més gran dels quals el Soleràs-.
Entre ERC, JxCat i la CUP sumen 9.206 vots a la comarca, xifra que representa el 71,5% de tots els vots emesos a partits que han tingut representació i, per tant, la revalidació de l'àmplia majoria independentista a les Garrigues que ja hi va haver a l'anterior convocatòria.
El bloc de la dreta extrema en perd més que no en guanya
De la mateixa manera que el bloc independentista a la comarca ha seguit el patró generalitzat d'arreu del país, també el bloc que formen Ciutadans, PP i Vox, partidaris de l'aplicació immediata de l'article 155, ha replicat aquí les seves tendències generals, adaptades, això sí, als minsos valors i implantació que tenen els tres partits a la comarca, on van tornar a renunciar a fer campanya. Així, Cs també s'ha desmoronat a les Garrigues i ha perdut dos de cada tres vots que tenia a l'abril. Com arreu, se n'han beneficiat PP i Vox, però no prou per compensar la caiguda lliure del partit de Rivera. El PP passa de 436 a 579 vots, sent la tercera força a municipis com els Omellons, Llardecans o Fulleda, i Vox de 166 a 276, pujades altes percentualment però que, en conjunt, representen uns 250 vots de més, quan Cs n'ha perdut més de 400. És evident, per tant, que bona part del votant de Cs ha optat per l'abstenció.
Finalment, amb 643 vots, En Comú Podem ha quedat en un entremig. No ha guanyat vots però, dels que n'ha perdut, és el que n'ha perdut menys, un centenar. A 11 municipis fins i tot n'ha guanyat, i en algun cas de manera notable, com Torrebesses, on triplica i és tercera força. Amb tot, passa de ser el quart partit més votat a la comarca al cinquè, entre la CUP i el PP.
Dinàmica semblant a Torregrossa
Tot i que des del 4 d'octubre SomGarrigues ha incorporat Torregrossa al seu àmbit informatiu, hem optat per no incloure les xifres a l'anàlisi anterior, basat en els resultats actuals en relació als de l'abril, quan encara no hi era, i no distorsionar així la comparativa. No obstant això, cal assenyalar que en aquest municipi pladurgellenc s'ha reproduït la baixada general de la participació, la victòria d'ERC tot i perdre vots, el segon lloc de JxCat, que en aquest cas també en perd, i el tercer del PSC, que també baixa. El PP, que puja arreu, aconsegueix a Torregrossa situar-se com a quarta força més votada, el mateix que passa a Castelldans, l'Albi, Juncosa o l'Albagés, però no prou per compensar la davallada de Ciutadans, que es queda amb un terç del que tenia. També és un dels pobles on En Comú Podem guanya vots.