El ple del passat 7 de gener de l'Ajuntament de les Borges va aprovar per unanimitat una moció presentada per Borges per la República (BxRep) en què s'acorda iniciar la tramitació per canviar el nom del carrer General Güell "com més aviat millor" per la participació directa d'aquest militar en les estructures de poder de les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco. La moció aprovada preveu la substitució del nom actual, batejat el 1991, pel que rebi més suports en una votació popular entre quatre noms consensuats i per a la qual, de moment, no hi ha una data fixada.

Al servei de dues dictadures
Ildefons Güell Arqués (1865-1941), nascut a les Borges, va ser comandant militar a Ceuta en la cruenta Guerra del Rif, sota les ordres de Primo de Rivera; una guerra que va requerir unes lleves de soldats contra les quals, precisament, la comarca s'havia revoltat. El 1929, amb 64 anys, Güell va passar a la reserva i, per tant, no va intervindre directament a la Guerra Civil però sí que va participar en actes d'exaltació franquista i nazi i va ser recompensat per l'addicció al règim amb la vicepresidència del Círculo Militar del Ejército y de la Armada i la judicatura als tribunals militars, on va exercir fins la seua mort, el 1941.
Entre els actes d'exaltació que va protagonitzar algun es va fer a Cervera, ciutat on s'havia casat el 1891. A la capital de la Segarra, on Güell també tenia un carrer dedicat, la Paeria va aprovar l'estiu del 2018 canviar-ne la denominació, precisament pels vincles i el suport del militar als règims dictatorials esmentats. El consistori va donar llum verda, també, a escollir el nou nom mitjançant un procés participatiu entre cinc noms, que va culminar el 2019.

Vacil·lacions a les Borges
A la capital garriguenca el procés ha estat més lent. Fins fa poc, l'alcalde, Enric Mir (JxCat), considerava que la relació del general amb la dictadura no era prou directa i no veia la necessitat de canviar el nom del carrer. El febrer del 2018, Mir al·legava a l'emissora UA1 que "encara que participés en actes del règim, no existeixen taques de sang o cap decisió que pugui malmetre la seua imatge com a persona de l'època". Finalment, el novembre passat, la Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges, que havia demanat el canvi de nom en diverses ocasions, va enviar als grups municipals un informe que detallava la trajectòria d'Ildefons Güell i n'explicitava els lligams directes amb la dictadura. Anteriorment, tant JxCat com BxRep s’havien compromès en campanya electoral a dur a terme el canvi de nom.