La reivindicació feminista ja no és una qüestió aliena als pobles. Si, fins fa un temps, la reflexió, la mobilització i la visibilització en aquest terreny tenien lloc, bàsicament, al món urbà, avui és present també al món rural i cada vegada amb més força. Això fa que es posin també sobre la taula qüestions pròpies del món rural i que les problemàtiques específiques vinculades als pobles entrin a formar part del corpus feminista general com una peça més.
De l'evolució de la dona al món rural, per exemple, va la taula rodona que l'Ajuntament d'Arbeca ha organitzat el 8 de març amb la participació de cinc dones pageses de la localitat, Carme Cases, Lídia Majoral, Ramona Montero, Maria Teresa Prat i Dolors Català, presidenta de l'Associació de Dones del Món Rural, com a moderadora. I d'apoderament va la xerrada que es fa a Torregrossa el dia 6 amb Sílvia Carles. El mateix dia, a Llardecans, el SIAD Segrià en fa una sobre micromasclismes i a les Borges, el grup feminista Maria Rius ha convidat Elena Idoate, del seminari d'economia crítica Taifa, per parlar de bretxa salarial i treball de la dona no assalariat, qüestió clau al món rural, on la subsistència de la comunitat s'ha fonamentat sovint en la doble jornada de les dones.
(foto: col·lectiu L’Espona)
Pel 8 de març, el grup Maria Rius també ha organitzat una taula rodona amb cinc dones que treballen en feines habitualment associades a homes: Magda Cazorla, camionera; Eva Lorenzo, jardinera; Anna Tomàs, enginyera de telecomunicacions; Pebbles Giménez, pastora, i Roser Puy, periodista, com a moderadora, que abordaran els rols de gènere al món laboral. A la Granadella, també el 8 de març, el col·lectiu feminista L'Espona fa una marxa exploratòria que, entre altres, recorrerà indrets del poble on les dones han tingut un pes específic en l'economia i la vida quotidiana i culminarà amb la lectura del manifest i un dinar col·lectiu de carmanyola.
Dinàmica creixent
A tot això s'afegeixen altres activitats de caire més genèric que també han anat en augment, com cinefòrums, presentacions de llibres, actuacions teatrals, xerrades sobre dona i memòria històrica, sobre relacions abusives, tallers d'elaboració de pancartes, etc. La feina de nous col·lectius i d'institucions i l'assumpció per part de més capes de la societat del fet que als pobles les desigualtats també es poden -i s'han de- combatre ha fet possible que diades com el 8 de març o el 25 de novembre (Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones) arribin cada vegada més carregades de contingut.