El Síndic de Greuges demana al Departament d'Educació que planifiqui el nou curs escolar de forma que sigui presencial per a tothom, evitant la modalitat híbrida. També reclama un pla específic per als centres d'alta complexitat. En un informe, alerta que molts alumnes desfavorits no han pogut seguir l'activitat lectiva de manera adequada durant aquestes últimes setmanes. L'activitat lectiva a distància, conclou, no garanteix els aprenentatges. El Síndic aposta, però, per mantenir aquesta modalitat educativa en el que queda de curs, reservant l'obertura de centres per garantir l'atenció de situacions de més vulnerabilitat i d'impossibilitat de conciliació, així com per a la preparació de proves com la selectivitat. 

En un informe titulat 'Els centres educatius amb elevada complexitat davant la crisi derivada de la covid-19', el defensor constata que molts alumnes no han pogut seguir l'activitat lectiva a distància, no només per problemes de connectivitat, sinó també per dèficits d'acompanyament familiar i per problemes de desafecció escolar accentuats en l'actual situació de confinament. És precisament per aquest motiu que el Síndic creu que la modalitat no presencial o semipresencial no es pot mantenir de cara al curs 2020-2021. 

Segons el Síndic, cal fer tot el possible per iniciar el curs en modalitat presencial per a tot l'alumnat, utilitzant si cal la xarxa d'equipaments de l'entorn de les escoles, perquè l'activitat lectiva a distància, insisteix, no garanteix el bon funcionament del currículum per al conjunt de l'alumnat. Tampoc considera òptim l'activitat lectiva per torns en dies alterns, i recorda que es pot modificar l'horari escolar per ampliar la capacitat d'atenció en grups més reduïts. 

En aquest retorn el proper curs, demana que es faci un pla específic en el cas dels centres amb elevada complexitat. Si cal aplicar mesures de distanciament social, l'informe subratlla que caldrà buscar espais alternatius, com ara escoles properes amb menys concentració d'alumnat socialment desfavorit o equipaments municipals.

En aquesta línia, aposta per incrementar plantilles i recursos en els centres de gran complexitat per garantir la igualtat d'oportunitats respecte a l'alumnat escolaritzat en altres escoles. Així, el defensor planteja que el pla de desconfinament tingui mesures de discriminació positiva específiques per aquest tipus de centres. Creu que cal incrementar les dotacions de personal docent, amb assignacions de professionals de l'àmbit social (tècnics d'integració social, educadors socials, treballadors socials), de l'àmbit de la salut (psicòlegs, logopedes) i de figures professionals com les dels promotors escolars o el personal tècnic d'integració social.

A Catalunya, el 20,9% de centres de primària i el 16,4% de centres de secundària són amb elevada complexitat. Aquests centres, majoritàriament públics (93,1%), escolaritzen 128.997 alumnes de primària i 53.865 alumnes de secundària.

El retorn abans que acabi l'actual curs ha d'estar molt orientat, segons el Síndic, a respondre necessitats específiques, com ara la conciliació de la vida laboral i familiar, l'atenció de situacions de vulnerabilitat social i de dèficits d'acompanyament familiar, i la preparació de proves com ara la selectivitat. Per això, el defensor aposta per continuar amb el seguiment de l'activitat lectiva a distància fins a final de curs i, en tot cas, obrir els centres per organitzar serveis d'atenció socioeducativa de l'alumnat, amb una funció lúdica, de reforç escolar i d'acompanyament en el seguiment de l'activitat lectiva a distància.

Les mateixes condicions d'escolarització per a tothom

L'informe reclama al Departament d'Educació que garanteixi les mateixes condicions d'escolarització al conjunt de l'alumnat el proper curs, perquè considera que no pot ser que hi hagi alumnes que segueixin diferents modalitats d'escolarització (presencial o híbrida) en funció de la disponibilitat d'espais. Això suposaria un risc de desigualtat entre centres en el procés d'aprenentatge de l'alumnat.

A més, el treball exposa que el confinament es tradueix en dificultats derivades de la manca de finalització dels programes curriculars previstos aquest curs, riscos en la transició a l'educació secundària obligatòria, o el risc d'abandonament educatiu prematur. És per això que aposta per simplificar el currículum i desplegar mesures organitzatives flexibles per reforçar els aprenentatges en competències bàsiques. Al seu parer, cal redefinir els continguts competencials a desenvolupar per a cada nivell educatiu durant el curs 2020-2021, incorporant-hi les competències bàsiques inicialment previstes per a la segona part de l'actual curs.

A més, defensa fer un acompanyament en la transició de l'educació primària a l'educació secundària obligatòria, amb programes d'orientació en la transició dels ensenyaments obligatoris als postobligatoris.

Considera també que cal adaptar l'avaluació per posar límits a la repetició, i establir programes de reforç escolar i d'acompanyament familiar a través dels plans educatius d'entorn i dels serveis d'intervenció socioeducativa (centres oberts).

Pel que fa a les conseqüències econòmiques de la pandèmia, que influeixen després en el rendiment educatiu, el Síndic reclama que es despleguin les convocatòries d'ajuts a l'escolaritat, previstes en la LEC i no convocades actualment. També aposta perquè es doni continuïtat de les beques de menjador escolar tot i que l'educació no sigui totalment presencial el proper curs. Defensa, així mateix, incrementar el finançament dels centres públics i concertats amb elevada complexitat per donar cobertura als costos d'escolarització dels alumnes de famílies amb dificultats econòmiques.

El defensor recorda que hi ha 91.224 alumnes d'educació infantil de segon cicle, primària i secundària obligatòria en situació de privació material severa, 141.337, amb beca de menjador escolar o 182.862, escolaritzats en centres amb elevada complexitat.

Davant la possibilitat que calgui tornar al confinament o que finalment el curs comenci no comenci de forma totalment presencial, el Síndic reclama que estigui garantida la distribució de dispositius electrònics i connectivitat a tot l'alumnat que no en tingui accés.