L'ajuntament de les Borges Blanques va anunciar ahir que acabava de rebre la donació d'un manuscrit del padró d'habitants del municipi que data del segle XVII, el més antic que es coneix, i de diversos projectes de l'enginyer Eduard Mias i Codina, com el clavegueram de les Borges i el de Bellpuig o el projecte d'urbanisme de Torregrossa, que s'incorporaran al fons Pere Mias que des de l'Ajuntament s'està catalogant.

La donació ha estat a càrrec d'Eduard Mias, fill de l'enginyer, en nom de les famílies Mias-Navés i successors, de la Casa de Cal Menso de les Borges. La donació, de gran interès històric per al territori, consta de cinc documents: el projecte de clavegueram de les Borges Blanques, del 1931 i a càrrec d'Eduard Mias i Codina; el projecte de clavegueram de Bellpuig, del 1932 i del mateix enginyer; el projecte d'urbanisme de Torregrossa, que Mias va elaborar el 1929; el projecte del parc de la Font Vella de les Borges, el més contemporani de la col·lecció, del 1957 i, finalment, el més antic dels documents, un manuscrit que conté el cens d'habitants de les Borges Blanques i que data de segle XVII.

Els documents s'incorporaran al fons Pere Mias, un lot de 1.500 llibres i correspondència oficial i privada d'aquest important advocat i polític ponentí, que es troben exposats a l'Espai Macià gràcies a les donacions de familiars i a la tasca de catalogació del consistori. Ara, el fons Pere Mias s'amplia i també constarà d'alguns dels projectes de l'enginyer Eduard Mias, germà de Pere Mias.

La regidora de Cultura de l'Ajuntament de les Borges, Ariadna Salla, va explicar que "es tracta d'un material importantíssim i inèdit amb el qual, a poc a poc, anem omplint de més contingut l'Espai Macià. Vull agrair a la família Mias-Navés aquesta donació que ajudarà a fer encara més gran aquest centre museístic", deia Salla.

L'enginyer Eduard Mias

Eduard Mias i Codina (1899-1980) fou l'enginyer encarregat del projecte de clavegueram de les Borges, de Bellpuig i de Binéfar, el d'urbanisme a Torregrossa i el del parc de la Font Vella de les Borges, entre altres. Durant la guerra fou nomenat segon director de fàbrica secreta de material de guerra, que depenia de la Comissió d'Indústries de Guerra, presidida per Josep Tarradellas. El 1939, el Tribunal Militar de Lleida li va obrir un expedient de Diligencias Previas al consell de guerra, però fou declarat no responsable i deixat en llibertat.

Era germà de Pere Mias i Codina (1880-1941), un important advocat i militant del Centre Republicà Democràtic que fou regidor de la Paeria de Lleida i de les Borges Blanques i conseller d'Economia i Agricultura, l'any 1933, durant el segon govern del president Francesc Macià. Pere Mias va acabar exiliat a França i mentre estava absent fou jutjat pel Tribunal Especial de Responsabilidades Políticas i condemnat a pagar una sanció de 10.000 pessetes. Morí a Montpeller l'any 1941.