L'any passat van néixer al conjunt de tots els pobles de l'àmbit informatiu -és a dir, Garrigues administratives, històriques i Torregrossa- 152 nadons. És la xifra més baixa des del 1997 i, per tant, un dels dos anys més migrats des del 1975. Representa una taxa de natalitat (naixements per cada 1.000 habitants) del 6,1, que no és la més baixa de Catalunya, però sí que està entre les vuit més baixes. 
Per municipis, a la comarca destaquen casos com el Cogul i la Floresta, on no neix cap infant des del 2007 i el 2012, respectivament, o la Pobla de Cérvoles, on n'ha nascut un de sol en els últims 9 anys. A Arbeca, on últimament es patia una davallada continuada, hi ha una lleugera recuperació; a les Borges s'ha passat de 70 naixements el 2019 a 40 el 2020, una xifra a la qual feia 15 anys que no es baixava, i a Castelldans i Juncosa es mantenen estables els últims anys amb 5 i 3, respectivament, per citar alguns exemples.   

Tendència general
Aquesta no és una situació única a les Garrigues o a les comarques que habitualment pateixen a nivell demogràfic, sinó que ocorre al conjunt de Catalunya. Així ho constata l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que xifra la reducció general del 2020 al 5,9% respecte al 2019. És una tendència, de fet, iniciada l'any 2009 i que s'ha vist accentuada per la crisi sanitària, ja que el desembre del 2020, nou mesos després de l'esclat de la pandèmia, la caiguda era del 20%. La fecunditat també ha baixat, fins a nivells dels anys 90 i, amb 1,2 fills per dona, continua sent de les més baixes de la Unió Europea. Igualment, l'edat de la maternitat continua endarrerint-se, i el 2020 la mitjana d'edat de les dones que tenien un primer fill era de 31,4 anys.

L'Idescat també ha donat a conèixer els noms de nadons més posats, que a Catalunya són Marc, Jan i Pol en nens i Júlia, Emma i Martina en nenes. A les comarques de Ponent són Pol, Jan i Biel en nens i Júlia, Martina i Ona en nenes.