Diverses societats de caçadors garriguenques, però especialment les d'Almatret i Sarroca, treballen en la tramitació per obrir un punt logístic de recollida de caça silvestre, concretament de senglar i cabirol, en aquesta última població. Si tira endavant, serà el sisè de Catalunya i el primer de les comarques de Ponent, i podria arribar a tractar un miler de peces anuals. Aquests punts consisteixen a habilitar un local on poder treure les vísceres dels animals morts, deixar-les en un contenidor específic i guardar les canals en una cambra frigorífica; posteriorment, l'empresa de manipulació de caça que hi estigui interessada ho passa a recollir. 

El punt que es tramita a Sarroca portaria el nom de Garrigues-Segrià i es faria a l'antic escorxador municipal, que actualment ja és la seu de la societat de caçadors, en una zona annexa envoltada per un tancat. De moment, els impulsors ja compten amb una cambra frigorífica i el vistiplau urbanístic, però resten pendents del departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat. Un dels principals esculls que cal superar són els recels de titulars de granges porcines, i és que hi ha sectors ramaders i institucionals que temen per una possible contaminació de malalties i per això hi ha municipis que rebutgen aquestes instal·lacions; per contra, des de les societats de caçadors es defensa que aquests punts logístics, precisament, donen més seguretat.

Imprescindible per comercialitzar
Actualment, la llei prohibeix vendre o regalar carn de caça silvestre a tercers, ni tan sols a familiars o amics. Només es pot destinar a consum propi i, si es vol comercialitzar, ha de passar per punts logístics de recollida com el que es vol fer a Sarroca o per establiments de manipulació, que han de complir un seguit de requisits, com ara la presència d'una persona amb formació, unes condicions higièniques i estructurals determinades,  un sistema de traçabilitat, una gestió dels subproductes no destinats a consum humà i respectar les distàncies establertes per la normativa amb les explotacions ramaderes del voltant, entre altres. Entre el punt de captura i aquests locals de recollida no poden passar més de dues hores si el transport no és refrigerat i ni el caçador ni ningú pot treure les vísceres de l'animal, cosa que només es pot fer als punts logístics o als establiments de manipulació. A més, les peces que es comercialitzin han de procedir d'activitats cinegètiques autoritzades i s'han d'haver sotmès a la inspecció d'un veterinari oficial.

Tot això queda recollit al decret que va aprovar el Govern el gener del 2019 per facilitar la comercialització de carn de caça i, alhora, treure rendiment a un recurs cinegètic que difícilment es pot absorbir únicament amb el consum propi. La intenció, tant de l'Administració com de les societats de caçadors, és que els punts logístics contribueixin a reduir les probabilitats d'una mala gestió de les peces o les vendes irregulars. La mateixa Federació de Catalana de Caça atorga una subvenció de 1.000 euros a les associacions que vulguin habilitar un d'aquests punts, "un cop sigui oficial i tingui l'autorització d'Agricultura", puntualitzen des de l'entitat. Els impulsors del de Sarroca preveuen acollir-se a aquest ajut i buscar-ne d'altres i, si convé, assumir la inversió entre el conjunt d'associacions de caçadors que vulguin participar en el projecte. No calculen beneficis elevats, sinó "poc més que fer les paus i donar sortida, això sí, a un menjar que, sinó, es desaprofita", diuen.