El divendres 12 de novembre, coincidint amb la visita in situ de representants de l'ajuntament, es van donar per enllestits els treballs d'excavació que l'equip d'arqueòlegs de l'empresa Iltirta Arqueologia ha estat fent a la partida de la Bassa de la Torre, a uns 4 km del nucli urbà de les Borges Blanques, i que han permès treure a la llum un important jaciment ibèric, datat cap al segle II aC.
Tot i que la zona ja era coneguda a nivell arqueològic des dels anys 70-80 del segle passat i consta com a jaciment a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, les restes que s'hi havien trobat fins ara procedien, sobretot, del poblat del turó de la Bassa de la Torre, situat uns 300 metres més amunt de la intervenció actual, i eren materials ceràmics en superfície que s'emmarcaven en un ampli període cronològic, des de l'ibèric fins al romà. Part d'aquests materials són a la sala arqueològica municipal que hi ha a l'ajuntament de la capital garriguenca.
La intervenció d'ara ha sigut fruit de les obres de la xarxa secundària del canal Segarra Garrigues al sector 15, ja que la rasa de la canonada passava just pel mig del jaciment. De fet, fa 10 anys, amb motiu del projecte del canal ja es van fer unes prospeccions que van confirmar les notables expectatives arqueològiques de la zona i, ara, l'actuació dels professionals ha tingut com a resultat troballes sorprenents. Al detectar-se les primeres restes durant les obres del canal, es va buscar una alternativa uns metres al costat per fer passar la canonada però aquí encara van aparèixer més elements arqueològics destacats, de manera que s’ha esperat a que finalitzés la intervenció arqueològica per determinar el traçat i la instal·lació definitius, tal com marca el protocol entre Aigües del Segarra Garrigues, l’empresa pública Infraestructures.cat i el departament de Cultura de la Generalitat.
Part del fossat, en primer terme, i la rasa del reg, al costat. (foto: M.A.)
Hàbitat confirmat
L'excavació s'ha fet a uns 300 metres del turó de la Bassa de la Torre i ha fet aflorar, entre altres estructures, el que sembla un fossat, probablement amb funcions defensives, tot i que els arqueòlegs no descarten altres hipòtesis. "Què hi fa un fossat construït en pendent i remuntant cap amunt? Quina part protegeix?" es preguntava fa uns dies Andreu Moya, un dels responsables de l'Iltirta Arqueologia. “De fossats se'n coneixen a la regió des del bronze final però normalment no estan a llocs així, sinó en accessos a poblats o envoltant jaciments, com el cas dels Vilars d'Arbeca, del Molí de l'Espígol a Tornabous o dels Estinclells a Verdú”, explica.
Al punt on s’ha treballat les darreres setmanes, en canvi, no es tenia constància d'estructures d’hàbitat humà, però durant la mateixa excavació han sorgit elements que ho confirmarien: restes de murs de diverses estances, en alguna de les quals s’havia realitzat dipòsits rituals com ara l’enterrament d’un nounat, de qui han aparegut les restes, diverses restes animals i algun vas ceràmic que ha sortit sencer, segons explica el director de l'excavació, Joel Minguell. Altres elements que han sorgit són molta ceràmica ibèrica, dues pedres de molí i també alguna de romana, de les primeres que van arribar a la zona, ja que es tracta d'un jaciment entre el final de l'època ibèrica i els inicis de la romanització.
D'altra banda, fos quina fos la funció original del fossat, el que està clar és que quan va quedar en desús els habitants pròxims el van fer servir per abocar-hi deixalles domèstiques, ja que s'hi han trobat diferents nivells de cendra i molta ceràmica, fins pràcticament vessar la cavitat.
Al fons, el turó de la Bassa de la Torre, on ja hi havia constància d’assentaments. (foto: M.A.)
Singularitat
Segons els arqueòlegs, la rellevància del jaciment rau en que n'hi ha molt pocs de similars. Així ho valora, també, Albert Calvera, del Centre d'Estudis de les Garrigues, que assegura que aquest seria el jaciment dels ilergets més al sud-est del seu territori, pràcticament fent de frontera. "D'aquí cap al sud ja no hi ha cap més jaciment ibèric ple", diu Calvera. Dins del ventall cronològic del segle II aC, aquest estudiós borgenc planteja dues possibilitats: que el jaciment correspongués al context d'esplendor ilergeta previ a la destrucció de poblats per part de Cató o que, de ser una mica posterior, fossin ibers desplaçats dels seus poblats originals pels romans. De ser així, Calvera el posa al mateix context que altres jaciments pròxims al camí ral de Lleida a Tarragona que es va començar a utilitzar en època romana, com els de l'Aranyó, la Basseta del Coixo o la Comandilla.
A partir d’ara, què?
Tot i que el motiu de la intervenció arqueològica era el pas de la canonada del canal Segarra Garrigues, els treballs no s'han limitat només a la part per on ha de passar el tub sinó que han anat una mica més enllà, el mínim imprescindible per intentar comprendre les restes. No obstant això, arqueòlegs i estudiosos coincideixen que, de cara a poder tenir una visió més global de què representa el jaciment, seria ideal ampliar l’espai de recerca. Calvera, del Centre d’Estudis, es mostra convençut que aquest jaciment “és un complex arqueològic de primer nivell” i “seria una llàstima que no es continués”.
Segons la legislació vigent, el departament de Cultura autoritza el tractament de les estructures localitzades i, posteriorment, es dona audiència al consistori. Un cop fet això, es posarà la canonada i es taparà la intervenció per garantir la preservació de les restes, ja que els materials extrets ja són sota custòdia i l’excavació ha estat convenientment documentada.
A tot això, i tal com estableix la normativa en aquests casos, els Agents Rurals fan vigilància i control dels indrets catalogats a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, que a les Garrigues són més de 400. Josep M. Baiget, cap del cos a la comarca, recorda que en altres ocasions ja s’han fet atestats per utilitzar detectors de metalls, una pràctica que requereix de l’autorització tant del propietari de la finca com del departament de Cultura i que, en cas de fer-se en zona de jaciments arqueològics, suposa no només el comís del material i les eines sinó també un expedient sancionador. “No és tant el valor del material en si com la informació valuosa que pot aportar per interpretar el context”, diu Baiget.