Després que el 2020, degut a les restriccions de la pandèmia, es traslladés el certamen a les xarxes socials d'internet, la Fira de l'Oli Verd de Maials torna finalment a la presencialitat. El cap de setmana del 20 i 21 de novembre, doncs, tornen els estands al pavelló, tornen les activitats, tornen els tastos i degustacions, tornen les xerrades, tornen les jornades tècniques, tornen les relacions socials, el passeig, la descoberta, les salutacions, la conversa, les compres; torna, en definitiva, tot allò que caracteritza una fira.
De les primeres i amb el primer oli
La Fira de l'Oli Verd de Maials és una de les que tenen més trajectòria a les terres oleícoles de Catalunya. Va començar el 1998, en una època que encara se'n feien molt poques, i ja des d'un inici va apostar pel novembre i per promocionar, per tant, el primer oli de la campanya, cosa que en aquell moment encara feien molt pocs productors. A Maials, de fet, sempre s'ha començat a collir l'oliva aviat, i la Fira naixia, precisament, per posar en relleu aquesta particularitat, que després s'aniria generalitzant i el temps demostraria l'atractiu i el potencial gastronòmic que té l'oli primerenc. I com és aquest oli, per qui no el conegui? Doncs és un oli amb molta presència de clorofil·les, que li donen el característic color verdós, molt fruitat de gust i aromes, fresc i amb més polifenols -substàncies naturals presents a les plantes amb importants propietats organolèptiques i antioxidants- que els habituals.
Una campanya millor que l'anterior
Si tot va bé, la campanya d'aquest any a la cooperativa Foment Maialenc serà molt bona. Si l'any passat es van fer uns 840.000 kg d'oli, enguany es calcula que podrien ser 1.200.000 o 1.300.000. Sempre i quan, insistim, no hi hagi cap contratemps, perquè, com recorda el president de l'entitat, Francesc Teixidó, "de moment, la gran majoria de la collita és als arbres i l'important és poder-la acabar bé". El que fa més por són, bàsicament, dues coses: que hi hagi una gelada extrema massa aviat o que arribi una borrasca. Les rosades matinals no són cap problema, al contrari, afavoreixen l'oliva i tot, però si venen batzegades de fred extrem, la qualitat baixa, sobretot per a l'oli verge extra, que requereix que l'oliva sigui viva. Pel que fa a pluges fortes, l'inconvenient de repetir les borrasques d'altres anys, marcats per la sequera i, després, 80 o 90 litres de patac, és la inaccessibilitat a les finques i l'estrès dels arbres, que acaben desempallegant-se de les olives.
Si tot això no passa, doncs, la cosa va bé. Després de tres o quatre campanyes dolentes per canvis bruscos de temps, aquesta està sent tranquil·la, l'oliva va madurant lentament i al molí no hi ha presses. "A principis d'any, les expectatives no eren gens bones, la nevada del gener va trencar moltes branques, però finalment, excepte alguns forats en alguns arbres, anem bé", diu Teixidó, que aquests dies veu com aquella dita popular que diu "nevades al gener, prenyen l'oliver", de moment, es compleix.
Tret de sortida
Tot i que cada vegada són més les cooperatives i molins que avancen la collita, i que fins i tot el mateix Foment Maialenc ja va començar fa uns dies a vendre oli per satisfer l'ànsia dels consumidors, el tret oficial de sortida de la campanya de comercialització i la data de què més gent està pendent és la Fira, plenament consolidada al calendari. I aquest any arriba en un context més esperançador que el 2020, amb el món de la restauració funcionant altra vegada a ple rendiment. Malgrat tot, l'any passat tampoc va arribar a ser especialment dolent, perquè, si bé és cert que molta gent va deixar d'anar a restaurants, també ho és que, de grat o per força, es va cuinar molt més a casa, i la cooperativa de Maials va reforçar el servei a domicili, amb la qual cosa, al final, les vendes al detall van ser si fa o no fa les habituals.
L'única cosa que, malgrat el retorn a la presencialitat, no es farà en aquesta Fira són els esmorzars populars i les portes obertes a la cooperativa, on s'arribaven a servir més de 1.500 entrepans entre els dos dies. L'aparició, pel que sigui, d'algun petit brot de Covid -la pandèmia no ha acabat- que obligués a aturar el molí seria fatal.
Una tercera línia de producció per al 2022
Amb uns 550 socis actius, la cooperativa de Maials és de les oleícoles més grans del país i per al 2022 ja té comprada una tercera línia de molí amb una capacitat equivalent a les altres dues juntes, una maquinària que fins ara només existeix a Andalusia. L'objectiu és donar resposta al fet que, cada vegada més, les collites es concentren en menys dies, fruit de l'entrada en producció del reg i de l'expansió de les plantacions en superintensiu. L'any passat es va arribar al rècord d'entrar 400.000 kg en 24 hores.
Descobrir el poble i la seva gent
Tot això, però, no té lloc sobre el no-res, sinó que passa dins d'un context, s'insereix en un territori, en un poble en concret i en la seva història. La cooperativa té 104 anys de vida, i aquests són indissociables de l'evolució general de Maials, municipi de referència a la zona que no es pot deixar de conèixer si es vol valorar l'oli i tots els seus productes locals (ametlles, pistatxos, orelletes...) en la seva globalitat. El marc de la Fira és una ocasió idònia per fer-ho. El dissabte al matí ja hi ha organitzada una primera visita guiada amb Carme Font per la Vilaclosa, l'antic espai emmurallat que, a més d'una històrica trama urbana, està farcit de detalls arquitectònics destacats com finestres, llindes, portalades i escuts, amb alguns que només són accessibles en aquestes visites. A la tarda hi ha una nova ocasió de conèixer la Vilaclosa, amb el guiatge en aquest cas de l'associació Capitonya-Ateneu Maialenc, i també el diumenge al matí, amb Mercè Quer. El punt de sortida de totes tres serà davant de l'ajuntament.
Igualment, altres ocasions per endinsar-se pels carrers de Maials durant la Fira són l'exhibició d'escultures fetes amb motoserra que Jaume Brugués farà al Mirador diumenge al matí o el tour de dibuix urbà dels integrants d'Urban Sketchers de Lleida per tot el municipi. I, com cada any, el museu de Cal Cabalesila no falta a la cita i obre les portes per mostrar la seva extensa col·lecció d'estris de la llar i de la pagesia, com tampoc falla a la convocatòria l'exposició de joguines de Mercè Prats.
Jornades tècniques
Aquesta 24a edició també suposa el retorn a la presencialitat de les jornades tècniques relacionades amb l'oli, que enguany estan dedicades als projectes de futur en les oliveres de la finca experimental que la Diputació de Lleida té al terme de Maials, amb Xavier Vallverdú i Miquel Pasqual, en l'estratègia de màrqueting al món de l'oli, amb José Luis Cunillera i Víctor Sas, i en la gastronomia i tast de l'oli d'oliva verge extra, amb Pilar Pardell. Així mateix, s'ha programat també una xerrada sobre com digitalitzar el negoci i obrir una botiga online.
D'altra banda, i més enllà de l'oli, el certamen també és un punt de trobada gastronòmica i hi haurà un taller per aprofundir en el coneixement de la xocolata, una degustació dels vins del celler Matallonga, de Fulleda, un tast de cervesa artesana i la presentació oficial dels bombons elaborats amb oli Baró de Maials, una iniciativa emmarcada en el cicle Terra d'oli, el nom amb què s'ha batejat la reformulació dels Camins d'Or Líquid per part de l'àrea de Turisme del Consell Comarcal del Segrià. Finalment, també hi haurà espai per a la cultura, amb la representació de l'obra De passada, històries d'una dona de poble, dins les Vesprades teatrals del Segrià, i la presentació del recull de contes Neures de pa sucat amb oli, de l'escriptora almenarenca Josepa Sopeña.
Jordi Mestre, de l'empresa Agustí Mestre, nomenat Amic de l'Oli
Un altre dels vessants de la Fira que es recupera amb el retorn a la presencialitat és el nomenament de l'Amic de l'Oli, que enguany recau en Jordi Mestre, gerent de l'empresa Agustí Mestre, de Lleida, i net del fundador de la firma, Agustí Mestre Launes, que va néixer a Maials el 1893. Tot i que Agustí Mestre va marxar del poble als 14 anys i que Jordi Mestre és la tercera generació de l'empresa, el vincle amb Maials es manté, sobretot a través de la casa pairal, Cal Sabater la Creu, adquirida i restaurada als anys 80 pel seu pare i reconvertida en un espai expositiu sobre la nissaga familiar i l'empresa. El període de temps que abasta, de fet, es remunta als temps en què el repadrí de Jordi Mestre, Miquel Mestre, nascut a Seròs, s'hi va establir i hi va fer de sabater artesà. Amb motiu del centenari de l'empresa Agustí Mestre, fundada el 1921, s'ha editat un llibre sobre totes les fases per les quals ha passat aquesta coneguda firma comercial lleidatana. Un dels articles complementaris, obra de Francesc Sales, explica el Maials de tombant de segle XX.