CULTURA
- Redacció / Alfés

Començar l’any ballant sardanes

La ballada que es fa a Alfés a primera hora del matí del dia 1 de gener va néixer emulant les que es fan a la costa quan surt el sol, però aquí ja s’ha batejat com la Ballada de la Boira.

A ¼ de 9 del matí de l'1 de gener, quan la gran majoria de la població encara dormi, al davant de l'ermita de Sant Salvador d'Alfés sonaran les primeres notes de flabiol de la sardana Aniversari, la primera de les deu que interpretarà la Bellpuig Cobla a la Ballada de la Boira, una de les cites sardanistes més singulars de Ponent, pel dia, per l'hora i per més coses: "És l'acte més participatiu que he vist mai", assegura Francesc Saladrigues, contrabaixista de la formació musical urgellenca, "si hi ha 100 persones, 97 ballen, i les que no ballen és perquè ajuden en alguna cosa, i això no passa habitualment".

100 és la xifra que voldria assolir aquest any Joan Brenes, l'ànima impulsora de la ballada, ja que l'última vegada, en plena onada de Covid, tot va ser forçosament més reduït i limitat. Enguany, a més, hi haurà un record per a una persona molt estimada en el món sardanístic, Miquel Àngel Escobosa, mort a l'octubre als 64 anys. Escobosa era professor i monitor del Grup Sardanista Balàfia i també feia classes de sardanes a Alfés. "A mi me'n va ensenyar ell", recorda Brenes. Per això, una de les peces que tocarà la Bellpuig Cobla és En Miquel Àngel de Linyola, obra del compositor Martí de Joan, estrenada l'any 2013.

A Alfés no hi ha colla sardanista oficial, tret d'un petit grup de balladors (balladores, sobretot), però si s'hi fa la trobada de Cap d'Any és perquè una colla d'amics sardanistes, d'Alfés i entorn, hi van voler replicar les ballades que es fan l'1 de gener a la Costa Brava durant la sortida del sol. La primera edició va ser el 2012 i aquesta ja serà l'onzena. Aquí, el sol no sempre es veu, per això fa uns anys que la cita s'ha passat a anomenar directament la Ballada de la Boira. Els primers anys es feia amb música reproduïda en un aparell de CD i des del 2015 hi ha cobla, que no va ser fàcil de trobar. "Tocar amb fred no és còmode, els dits no corren, i feia costa amunt, la veritat, però després ho entomes amb normalitat", diu Saladrigues. "És la vida del músic, n'hi ha que toquen amb grups de ball a les cinc de la matinada". Ell mateix, per exemple, el mateix dia 1 a la tarda té un concert de polques i valsos a Torroella de Montgrí.

Aquest contrabaixista destaca la bona acollida que la cobla rep cada any a Alfés. "Hi ha molt bona voluntat, tot és molt amè, pots estar a zero graus o menys però et posen una carpa, una estufa, cada any hi ha alguna millora", diu. Per als assistents, que venen fins i tot del Camp de Tarragona o de la Catalunya central, el brou calent que s'hi serveix també ajuda; el mateix acte de ballar també treu la son i el fred, i si acaba amb la Santa Espina d'Enric Morera, com és el cas, encara més.