Fins l’any 2012, la Fira que tindrà lloc el pròxim cap de setmana a les Borges Blanques s’anunciava amb una doble numeració, la que corresponia al certamen dedicat a l'oli i la de l’anomenada Fira de les Garrigues. 15a Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra i 49a de les Garrigues, per exemple. Del 2013 cap aquí, però, la segona ha absorbit la primera i al cartell i a totes les comunicacions oficials només hi apareix una xifra, la que correspon a la Fira de les Garrigues, tot i que s’atribueix a la de l’oli. Però què era la Fira de les Garrigues? Quins antecedents té? En quines dates es feia? Quan s’hi introdueix l’oli?

La primera fira documentada a les Borges
Si ens remuntem molt enrere en el temps, quan a les Borges hi vivien només unes 20 famílies, el rei Pere III el Cerimoniós va autoritzar que s'hi celebrés una fira. Era l'any 1336. La trobada es faria per Sant Antoni i aplegaria bestiar per a tasques del camp, però van passar els segles i no va ser fins als volts de 1860-1870 que la fira agafaria importància i esdevindria una cita d’afluència considerable de gent. En aquella època, el focus firal es repartia pels carrers del poble: la Font, Sant Pere, Santa Justina, Sant Sebastià (avui Marquès d'Olivart) s’omplien d'animals per comprar i vendre, sobretot mules i matxos; els bous, les vaques i els corders eren al Castell Alt, on l'ajuntament tenia grans corrals que arrendava als propietaris dels ramats; a la plaça Major (avui U d’Octubre) hi havia parades de lona de coses diverses (eines, joquines, etc), i al carrer Nou s’hi posaven els sabaters i marxants de roba; al carrer Carme, els gorristes; al carrer la Bassa, els plançons d'arbres. Tota la població era un mercat i tots els carrers un aparador. S'aprofitaven tots els racons, fins al punt que molts pagesos, aquells dies, portaven els seus animals a les cabanes i llogaven els estables del poble als ramblers. D’oli, però, encara se’n parlava poc. 

Auge de l’oli i vibració nocturna
No seria fins als primers anys del segle XX que les Borges començaria a ser un referent en la producció de l'oli. Enrere quedaven els desastres de les collites de 1870, 1880 i 1900. Les pluges torrencials de 1907, en canvi, van donar uns fruits generosos. El context internacional, a més, també hi ajudava, ja que la Primera Guerra Mundial (1915-1918) suposaria una oportunitat d'or per a les exportacions. En aquell temps, a les Borges hi havia uns 60 molins, petits o grans, amb un total d'unes 90 premses.

El moviment comercial era tal que es diu que cada dia entraven al poble 300 carros carregats d'olives procedents de tota la comarca i de comarques veïnes, fins i tot de l’Aragó. El 1920, per exemple, els productors d'oli es queixaven a l'ajuntament perquè no hi havia prou vagons de tren per transportar els centenars de bocois d'oli al port de Tarragona. Només es podien facturar tres vagons diaris i a les Borges se n'acumulaven almenys 700. D'aquí que l'ajuntament demanés a la Dirección General de Ferrocarriles del Norte que facilités "el mayor número de vagones posible" si no es volia causar "la ruina de esta ciudad". Tota aquesta bullícia no venia sola, sinó amb una "vibració nocturna d'insomni", en paraules del periodista borgenc Melani d'Urgell, que en un reportatge batejava les Borges dels anys 20 com Kansas City. Cases de joc, cafès cantants, prostíbuls, timbes, juguesques i punyalades passen a formar part del panorama quotidià.

Però aquella eufòria es va aturar de cop el 1929. El nou rumb del mercat exterior i les gelades d’aquell novembre van abocar el sector a un nou desastre econòmic. D'aleshores ençà, la decadència va ser una constant, i encara cal afegir-hi la gran nevada de 1944. Aquell any, amb els primers flocs de neu i tement-se el pitjor, els firaires van fugir a corre-cuita, sense temps ni de prendre les parades. Els ramblers van haver d'alimentar uns animals que ja no aconseguirien vendre. L'any següent no hi va haver cap firaire, però aquella nevada va deixar una saó que no va anar pas malament per a la pagesia. "Any de neu, any de Déu".

La maquinària reemplaça els animals
Oli a banda, la Fira de Sant Antoni es va continuar fent i centrant-se en el bestiar. A partir dels anys 50, però, els animals de peu rodó van anar abandonant els carrers on s'havien posat tradicionalment, que començaven a pavimentar-se, i van passar a situar-se pels voltants del Terrall. Al cap de pocs anys, cap als 60 i 70, la maquinària agrícola associada a la progressiva mecanització del camp va anar substituint la compravenda d'animals i, de fet, és el 1964 quan comença la Fira de les Garrigues i, per tant, la primera numeració del certamen que arriba fins avui. 

La visita d'autoritats polítiques -tan habitual i prolífica avui dia- era un assumpte que, als inicis, encara sota la dictadura franquista, no tenia tant pes i l'organització tampoc estava gaire entusiasmada amb aquells estaments oficials. Les visites polítiques institucionals, a més, es limitaven a alguna autoritat provincial, ja que la Generalitat de Catalunya encara no existia, fins que es va restituir provisionalment el 1977. Les primeres eleccions al Parlament no serien fins el 1980.  

La fira d’animals ja havia desaparegut i la recent nascuda Fira de les Garrigues ja no es vinculava a Sant Antoni, sinó que es feia al mes de maig i s'anomenava Festes de Primavera. La impulsava la Cambra de Comerç i la majoria d’expositors eren del poble, com explicava un dels membres habituals de l’organització, Jordi Falcó, a SomGarrigues amb motiu del 50è aniversari. A aquelles Festes de Primavera s'hi exposava de tot, mobles, parament de la llar, làmpades, i amb uns estands tan fràgils que un any se'ls va emportar una ventada. El 1985, quan es complien 25 anys del certamen, l'aleshores relacions públiques de Fires i Mercats de l'ajuntament, Josep M. Panadès, explicava al diari La Mañana que la mostra havia adoptat un caràcter més comercial. En aquelles dates, la fira havia tornat al gener i, amb l’estrena del Pavelló Francesc Macià el 1985, es va poder fer a cobert i esquivar, així, les inclemències del temps. Amb tot, el passeig del Terrall continuava sent un espai principal.

S’hi incorpora l’oli
A finals dels anys 90, a aquell certamen de comerç local i maquinària s'hi afegeria l’element de l’oli. El 1998 arrencava la 1a Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra. Des d'aquell any, les dues mostres -de les Garrigues i de l'Oli- van passar a constituir un sol esdeveniment i d’aquí ve la doble numeració; una numeració que, si s’hagués mantingut, enguany commemoraria el 25è aniversari de la Fira de l’oli i el 59è de la de les Garrigues. L’any 2002 va entrar en joc un nou espai, el Pavelló de l'Oli que s’acabava d’estrenar, adjacent al Pavelló Francesc Macià, amb el qual l’oli encara guanyaria més protagonisme i acabaria sent l’element central del cap de setmana.