Els regants dels Canals d’Urgell, infraestructura que abasta una part o la totalitat dels termes de les Borges, Juneda, Arbeca, Puiggròs, Torregrossa i Castelldans, confien tenir aigua suficient almenys en les pròximes dues setmanes. Així ho ha explicat a SomGarrigues el president de la Comunitat, Amadeu Ros, just a l’acabar la reunió de la Comissió d’Aigua que ha tingut lloc avui. “De moment, treballarem amb una bona dotació fins el 10 d’agost per salvar totes les collites”, assegura Ros.
El dia 10 hi haurà una nova reunió amb els presidents de les diferents col·lectivitats i els tècnics de la Comunitat per valorar la campanya per als següents dies. En aquest sentit, els regants confien que plogui, “si no aquí, almenys a la muntanya” i, per tant, el riu Segre faci alguna aportació a les reserves. Per Ros, la situació actual no és alarmant, però espera que a mitjans d’agost o al setembre “plogui una mica”.
Rialb, sota mínims
L’aigua dels Canals d’Urgell prové majoritàriament dels pantans de Rialb i Oliana, excepte unes 25.000 hectàrees que s’autoabasteixen de la Noguera Pallaresa a través del Canal Auxiliar. Aquest dimecres, les reserves de Rialb estaven al 17,7%, menys d’un terç del que hi havia l’any passat en aquesta època. En l’última dècada, la mitjana d’aigua a aquest pantà fregava el 80%. Pel que fa al d’Oliana, la situació és una mica millor, ja que està al 54,8%, tot i que també és una xifra inferior a la de l’any passat i a l’habitual dels últims anys.
Alerta a la Catalunya Central
L'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha declarat l'alerta hidrològica a la capçalera del Ter, el Llobregat mitjà i l'Anoia-Gaià arran de la sequera pluviomètrica que acumulen aquestes zones en els darrers mesos. La mesura afecta 135 municipis de les comarques d'Osona, el Ripollès, l'Anoia, l'Alt Penedès, el Bages, el Berguedà, el Moianès i el Vallès Occidental. Segons informa l'ACA, els municipis afectats no depenen de l'aigua dels embassaments ni de grans aqüífers i el seu abastament es calcula a partir de la pluviometria, ja que disposen de captacions pròpies (pous, aigua superficial o basses) per garantir les demandes. La mesura suposa reduir l’aigua per a reg agrícola, per a usos ramaders, industrials i també recreatius.