POLÍTICA
- Redacció

Molt pocs inscrits, de moment, per anar en autocar a la Diada a Barcelona

Abans de la Covid, el mínim d’autocars que s’havien noliejat des de les Garrigues era de dotze. Amb els inscrits d’enguany, de moment, s’ompliria la meitat d’un.

(foto: arxiu)

Queden menys de dues setmanes per als actes de la Diada i la manifestació centralitzada que ha convocat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Barcelona és lluny d’atreure les masses que havia atret anys enrere. A les Garrigues, un dels indicadors habituals del grau de mobilització ciutadana eren els autocars que es noliejaven cap a la capital catalana, que havien arribat a ser més de 30 entre els anys 2013 (el de la Via Catalana) i 2015. L’any 2017, pocs dies abans del referèndum, en van sortir una vintena; l’any següent van ser alguns menys i per la Diada del 2019, poc abans que el Tribunal Suprem publiqués la sentència als presos polítics, se’n van organitzar dotze.

El 2020 i 2021 quedarien marcats per la Covid, però enguany, amb la pandèmia superada, la desmobilització de l’independentisme es fa molt evident tant en la poca activitat de les assemblees locals de l’ANC com en el nombre d’inscrits per anar en autocar a la manifestació. A la llibreria Quaderns de les Borges Blanques, per exemple, aquest dimarts només hi havia una vintena de persones apuntades i a Arbeca, entre la pastisseria Pa de Pessic i la floristeria Gineste’s, uns deu. Si el ritme no creix en els pròxims dies, ajuntar-se amb els apuntats a Mollerussa per poder fer un autocar.

L’ANC ha batejat la jornada amb el lema "Tornem-hi per vèncer: Independència!" i fa una crida a “no esperar res dels partits” i a “no malgastar la victòria de l’1-O i la majoria independentista al Parlament en taules de diàleg amb l'Estat espanyol i trifulgues internes”. Igualment, per esperonar la participació, apel·la als “cinc anys de greuges que s'afegeixen 300 d'intensa repressió política i judicial, de sentències contra l'escola en català, de l'espoli fiscal, a més de l'espionatge amb Pegasus, vergonyosa baixa inversió de l'Estat en infraestructures o el projecte de llei, dit de memòria històrica, que continua deixant en mans de l'Estat la comissaria dels horrors de Via Laietana”. Malgrat tot, el missatge no pren la força d’altres anys.