La Direcció General d'Afers Religiosos, que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat, ha atorgat el 9è Memorial Cassià Just a Joan Botam i Casals, sacerdot caputxí, “pel seu compromís al llarg de tota la vida en la defensa de les llibertats civils i dels drets fonamentals”, diu la nota institucional.
Botam, nascut a les Borges Blanques el 1926, en va marxar el 1944 per ingressar a l'orde dels caputxins a Arenys de Mar. El 1955 es va doctorar en Teologia a Salamanca i Roma i, posteriorment seria director del Col·legi de Filosofia i Teologia dels Framenors Caputxins. El 1963 va ser nomenat provincial, alhora que exercia com a consiliari de Pax Christi, des d'on va impulsar iniciatives de pau i ecumenisme, àmbits que mai ha deixat de treballar. De fet, és fundador del Centre Ecumènic de Catalunya, de la Plataforma Intercultural Barcelona 1992 i ha estat president de la Unió de Religiosos de Catalunya.
Els membres del jurat han destacat, de manera unànime, la seva contribució pionera al diàleg entre religions per promoure la pau, la convivència i l'entesa entre cultures. Amb el veredicte, el jurat vol posar en relleu que Joan Botam “és un referent en tots els àmbits que el Memorial vol promoure, particularment el diàleg interreligiós, la defensa dels drets humans i la promoció de la pau”. La seva tasca, afirmen, ha posat les bases de moltes de les iniciatives i entitats que s'han anat desenvolupant en aquests àmbits i que constitueixen una realitat notòria i positiva a Catalunya.
El jurat, presidit per la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, està integrat per la directora general d'Afers Religiosos, Yvonne Griley i Martínez; el president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, Francesc Torralba i Roselló; la directora de la revista Dialogal i de Lalè, Clara Fons i Duocastella, i el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT), Mohammed El Ghaidouni.
Memorial Cassià Just
L'any 2010 el Govern de la Generalitat de Catalunya va crear el Memorial Cassià Just, amb la voluntat de reconèixer persones o institucions que s'han significat per les aportacions a la construcció d'un espai comú de convivència de la pluralitat d'opcions religioses. El guardó consisteix en una obra d'art original. En aquesta edició, la cerimònia del lliurament està prevista a principis de 2023.
Figura clau en la Caputxinada
A nivell públic, Botam, conegut també com Salvador de les Borges, va tenir un paper clau en la Caputxinada, el 1966, nom amb què es coneixen els fets que van envoltar la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. La convocatòria era al convent de Sarrià, on Botam exercia de superior provincial. Com a tal, va cedir les instal·lacions i, quan la policia franquista es va assabentar de l'assemblea clandestina i va assetjar el convent, el frare borgenc va prohibir que hi entressin. Finalment, però, la policia va irrompre violentament al convent i va fer nombroses detencions. L'assalt va generar un moviment de solidaritat que va derivar en la plataforma La Taula Rodona, antecedent de l'Assemblea de Catalunya, i va reforçar la incorporació de bona part de l'Església catalana a la lluita antifranquista.
Botam ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva trajectòria, entre els quals la Creu de Sant Jordi l'any 2010, el premi de l'Institut Català Internacional per la Pau el 2015, el premi Memorial Àlex Seglers el 2016 (guardó que va voler cedir a l'Ateneu Popular Garriguenc, entitat que l'any 2006 li havia retut un homenatge a les Borges, junt amb el Centre d'Estudis de les Garrigues i el col·legi Mare de Déu de Montserrat). L'Ateneu el va presentar a la candidatura Olivera d'Or al Borgenc de l’Any el 2016, amb motiu de l’aniversari de la Caputxinada, però no va sortir escollit. L’any següent, el 2017, el va tornar a presentar la revista Terrall i en aquesta ocasió sí que va rebre el guardó.