Com ja és habitual, entre les candidatures que es presenten a les eleccions municipals del pròxim 28 de maig n'hi ha algunes que estan formades íntegrament per persones que no són del poble ni hi tenen cap relació. Són les anomenades llistes fantasma, un fenomen que a les Garrigues va tindre el seu punt àlgid als comicis del 2015, quan se'n van presentar 22. A les eleccions del 2019 van ser 14 i ara han tornat a pujar fins un total de 19.
Com passa a cada convocatòria, el partit que presenta més llistes fantasma a la comarca és el PSC, amb 9. Curiosament, les presenta exactament als mateixos pobles on ho va fer el 2019: Alcanó, el Cogul, la Floresta, Fulleda, Granyena, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Tarrés i els Torms. Són pobles petits, d'entre 100 i 250 habitants, on es vota amb el sistema de llistes obertes i, per tant, no cal que els partits presentin un nombre de candidats per copar totes les posicions possibles. Així, a la gran majoria d'aquestes llistes fantasma hi ha només un nom, sovint de persones que ja han fet el mateix paper en anteriors convocatòries, ja sigui al mateix municipi o en altres.
El PP, un partit amb molt poca presència a les Garrigues, també recorre a les llistes fantasma i aquesta vegada les augmenta fins a 8, pràcticament als mateixos pobles que el PSC. La implantació dels populars a la comarca és tan escassa que fins i tot allà on han presentat candidatures encapçalades per gent del poble s'han hagut d'acabar d'omplir amb gent aliena, com és el cas de Castelldans i les Borges Blanques, on s'hi afegeix militants d'altres indrets, fins i tot de Madrid o Múrcia. Són les anomenades llistes semifantasma.
Més enllà del PSC i el PP, altres formacions també fan servir puntualment les llistes fantasmes, tot i que en molta menys mesura. A Fulleda, per exemple, hi apareix una candidatura vinculada a Junts, també unipersonal, formada per Antoni Escayola. Escayola, originari de Barcelona, té residència a la Pobla de Cérvoles i, de fet, va ser regidor a aquest municipi el 2019. Dos anys després va plegar per desavinences amb la resta de l'equip de govern, però va seguir vinculat a l'activitat cultural de la Poble. Escayola defensa la seva candidatura a Fulleda com "un aprenentatge del nostre territori". "Sóc fan de les Garrigues, m'agrada conèixer la comarca i els seus problemes", explica. "La comarca està necessitada de gent i m'interessa que Junts sigui present arreu", afegeix. El candidat explica una curiositat que assegura haver descobert recentment: uns avantpassats descendents de Fulleda i, suposadament, emparentats amb Agustina d'Aragó. Preguntat pel motiu de no presentar-se a la Pobla de Cérvoles, que és on té casa, considera que, havent dimitit el 2021, "potser era massa just" i "no em volia interposar entre els joves que ara es presenten". Tot i que Junts no acostuma a recórrer mai a les llistes fantasma, no és la primera vegada que ho fa a Fulleda. El 2011 i el 2015, llavors com a CiU, ja hi va presentar llistes encapçalades per Lídia Aixalà, veïna d'Arbeca i aleshores cap de CDC les Garrigues.
També sorprèn una candidatura fantasma a la localitat d'Aspa presentada per Ara Pacte Local, la marca electoral del PDeCAT. La integren cinc persones que ningú no coneix al poble.
Per què es fan llistes fantasma?
Els motius per a que alguns partits presentin aquest tipus de candidatures són diversos. D'entrada, quan es fan còmputs a nivell global, permet aparentar una implantació territorial més estesa. També hi té a veure la importància de cada vot per sumar de cara a la representació dels consells comarcals i diputacions. Encara que, generalment, no siguin suficients per a obtenir regidories als pobles on es presenten, aquells vots serveixen per a la suma total de cada partit a nivell comarcal, ja que un dels requisits per tenir representació al Consell, per exemple, és haver assolit el 3% del total de vots de la comarca.
I, finalment i sobretot, també hi ha una qüestió econòmica, ja que els partits reben subvencions per despeses electorals en funció dels regidors i els vots aconseguits i, a més, reben un tant per nombre d'habitants dels municipis on fa llistes. Igualment, hi ha una important aportació extra de 150.301 euros si fan llistes a almenys el 50% de municipis d'una demarcació. D'aquí que els partits es fixin sobretot en els pobles petits, on amb una persona n'hi ha prou, per presentar aquest tipus de candidatura.
En el cas de partits que no tenen aquesta pràctica generalitzada però hi recorren en algun lloc en concret, com és el cas de Junts a Fulleda, l'explicació que s'argumenta té a veure amb la voluntat de no deixar orfes de vot un seguit de gent afí que en anteriors ocasions havia tingut representació al municipi i que ara, pel motiu que sigui, no troba candidats autòctons.