Entre les eleccions del 2019 i les d'ara han canviat moltes coses a l'espai postconvergent. Fa quatre anys, els antics candidats de CiU arribaven als comicis amb la marca de Junts per Catalunya (JxCat), una coalició que CDC i el PDeCAT havien fet servir un parell d'anys abans per a les eleccions al Parlament de Catalunya, les que va convocar Mariano Rajoy sota el jou de l'article 155 de la Constitució. Després de les municipals del 2019, però, i en un clima de tensions internes covat durant mesos, el sector més afí a Carles Puigdemont va fundar Junts com a partit i trencava relacions amb el PDeCAT. La majoria de regidors i alcaldes de la comarca van fer el pas a Junts, mentre que altres, com Antoni Villas (Juneda), Conrad Llovera (Castelldans) o David Masot (Maials) es mantenien al PDeCAT i anirien amb aquesta formació a les llistes de les eleccions autonòmiques del 2021, en què el partit no va aconseguir representació.
A nivell local, però, aquesta separació no tenia efectes, ja que als ajuntaments, als consells comarcals i a la Diputació de Lleida els representants de Junts i del PDeCAT continuaven compartint el paraigua comú de JxCat; fins que neix Impulsem Lleida, l'estiu del 2022, de la mà d'alcaldes i regidors de l'òrbita del mateix PDeCAT, que asseguren no sentir-se representants per cap partit i manifesten una clara visió municipalista. En aquest sentit, un dels primers objectius que es marca Impulsem són les eleccions locals. Entre els impulsors hi ha Antoni Villas, Conrad Llovera, David Masot, M. Teresa Cullerés i Hilari Guiu, i el congrés fundacional es fa el setembre passat a Juneda, del qual va sortir elegit president l'alcalde d'aquest municipi.
Els dubtes sobre si Junts i Impulsem anirien per separat als comicis van durar poc, ja que al gener les executives dels dos partits van acordar presentar-se plegats, evitant competir entre elles a cap municipi. És d'aquest acord que neix Compromís Municipal, la coalició que aquest mes de maig permetrà sumar els vots i regidors de les dues parts. Després d'haver emprès itineraris diferents, molts alcaldables tornen a confluir, quatre anys després, sota una mateixa marca electoral. Passades les eleccions, caldrà negociar quins càrrecs supramunicipals toquen a Junts i quins a Impulsem, en un repartiment semblant al que ja ocorria en temps de CiU entre CDC i UDC.
En l'àmbit garriguenc, la coalició presenta 26 candidatures, set de les quals venen per la banda d'Impulsem. El partit repeteix presència arreu, excepte a Vinaixa, el Soleràs i Aspa, que s'afegeixen als pobles on el 2019 ja no va fer llista autòctona (Cervià, l'Espluga, Fulleda, Alcanó i Torrebesses). A Torregrossa, en canvi, municipi que computa per a l'elecció del diputat garriguenc, enguany ha aconseguit presentar-ne una.
Total candidatures: 27
Candidatures reals: 26
Candidatures fantasma: 1