El 23 de juliol hi ha eleccions generals i una de les funcions de la subdelegació és organitzar tot el procés. Això què suposa?
Així com l'organització de les eleccions al Parlament correspon a la Generalitat i les municipals als ajuntaments, en unes generals el pes recau en nosaltres: les paperetes, les cabines, les urnes, els representants de l'Administració a cada taula, el pagament de les dietes, els cossos i forces de seguretat, etc. A banda, tens l'oficina del cens electoral, el control del cens, la remissió de la documentació als que viuen a l'estranger i el vot per correu, junt amb l'INE i Correus.

Heu notat més demanda de vot per correu?
Sí. La setmana passada ho havien demanat 8.600 lleidatans, una xifra que ja superava en un 5% les sol·licituds de les darreres generals 

Fa patir l'abstenció, ja sigui per la data, ja sigui per la desmobilització que hi ha?
El patiment no és tant per l'abstenció sinó per la importància de les eleccions. Totes són importants, però crec que aquestes encara més, perquè escollim si volem un model o volem l'altre; si volem continuar amb el que revaloritza les pensions un 8,5% o el que les va revaloritzar un 0,25%; si volem el que ofereix ajuts en contextos de dificultats, com el nou ingrés mínim vital, el que davant de crisis com la Covid, la guerra d'Ucraïna o la sequera impulsa ajuts com el xec de 200 euros per les famílies, el bo cultural per als joves, etc. Quan el Partit Popular diu "volem derogar les polítiques de Pedro Sánchez" vol dir derogar una economia que funciona, que té el major nombre d'afiliats a la Seguretat Social i el major volum de contractes indefinits? Ja sabem que si PP i Vox poden, sumaran, com han demostrat a les comunitats on han pogut.

El PSC ha fet autocrítica per haver fet el joc a Vox durant els anys del procés independentista, quan va compartir pancarta en algunes manifestacions?
Ens hem de situar en els escenaris d’ara mateix, partint de la base que ni l'Espanya ni la Catalunya del 2023 no tenen res a veure l'Espanya i la Catalunya del 2017. Llavors es van produir uns fets, governant el PP, que a base de molt diàleg i molta pedagogia, el govern de Pedro Sánchez va voler normalitzar la situació de Catalunya. I quan el PP assumeix les tesis de Vox és quan es pot generar un perill, per a les institucions i pels ajuntaments.

Quan vam fer l'anterior entrevista, el 2019, feia un any que estaves al càrrec i un dels objectius que et marcaves era donar a conèixer la Subdelegació, l'Administració potser més desconeguda. Objectiu assolit?
Amb escreix. Una de les rutines que tenim és justament aquesta presència i capil·laritat al territori. En cinc anys he visitat més de 200 municipis de la província, dels 231 que hi ha. Al de les Borges com a mínim és la tercera vegada que vinc, perquè he conegut tres alcaldes. Hem d'establir una relació institucional, treballar plegats pel benestar i noves oportunitats pels ciutadans i generar sinergies, un engranatge. Hi ha unes necessitats dels ajuntaments i unes ajudes i uns fons del conjunt de l'Estat, i cal trobar la solució de cada problema, donant a conèixer ajudes i subvencions.

Què et transmeten, els alcaldes de les Garrigues? Saben què poden demanar a la subdelegació?
Els ajuntaments saben molt bé el que volen i on ho poden trobar. Una de les coses que em crida l'atenció quan vas a veure alcaldes és que porten les claus de tots els edificis i espais municipals, perquè l'alcalde al final s'acaba ocupant de tot. I quan un ciutadà té un problema no disgrega si és competència de l'Estat, de la Generalitat, etc, sinó que va directament a l'alcalde, és un referent molt clar. Per tant, els alcaldes saben què necessiten, quines mancances tenen, quines oportunitats i busquen en les Administracions línies que els permetin fer aquestes polítiques o serveis.

Una de les qüestions que devíeu parlar a la reunió amb l’Ajuntament de les Borges és la de l'AP-2 i l'N-240. Al febrer es va adjudicar la redacció del projecte de construcció dels nous enllaços com els de Castelldans i Vimbodí. En quin punt està el procés?
Les Garrigues han experimentat una revolució en infraestructures gràcies a l'acció del govern d'Espanya. Quan vam arribar el 2018 hi havia molta feina per fer, molts projectes aturats i, mentre, han aparegut noves necessitats. Les Garrigues són un exemple paradigmàtic de l'impuls del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, en base a quatre pilars:

U, la supressió dels peatges de l'autopista. Molts ho havien promès però fins ara no s'ha fet realitat. Això ha suposat que les Terres de Lleida guanyin una via d'alta capacitat lliure, que genera estalvi econòmic als usuaris, una nova via pel transport de mercaderies i per la mobilitat en general, que elimina greuges territorials, ja que Catalunya era una de les comunitats autònomes amb major percentatge d'autopistes de pagament titularitat de l'Estat. Ara no hi ha cap quilòmetre de carretera de l'Estat on s'hagi de pagar. Això ha portat molta feina, com la supressió de les illetes.

Després, a l'augmentar el trànsit a l’autopista, cal obrir nous accessos per fer-la més útil, més permeable, i hem licitat la redacció de la sortida de Castelldans per valor de 6 milions d’euros, amb una previsió de 6.000 vehicles al dia. Tercer element: el sistema antiboira. I quart: el túnel del Coll de Lilla, que abans acabar l'any hauria d’entrar en servei i generararà connectivitat a dos grans eixos (AP-2 i N-240).

I després hi ha les rotondes de l’N-240 a Juneda. Són el paradigma de projecte que estava aparcat en un calaix. Fa dos o tres mesos va sortir a informació pública del projecte de reendreçament del trànsit a Juneda per la construcció d'aquelles tres rotondes. L'estudi informatiu de l'N-240 que es va licitar el 2018 fa un any i mig que hauria d'estar lliurat i haurà de determinar com ha de ser l'N-240, però porta retard perquè sempre s'incorporen factors nous, com la supressió dels peatges o el polígon de Torreblanca impulsat per la Generalitat. Hi ha hagut reunions amb la Generalitat per a que dictaminessin quines necessitats de mobilitat podia generar el nou polígon i, en funció d'això, acabar de definir com ha de quedar l’N-240.

Les rotondes van vinculades al que surti d'aquest estudi?
No, són una variable independent, es faran sí o sí, perquè s'ha fet l'exposició pública de la redacció del projecte.

Encara no se n'ha fet la licitació, doncs?
No, suposo que hi va haver al·legacions i el Ministeri de les ha de resoldre.

Encara en comunicacions, hi ha un problema enquistat a Bovera, la pista de la Palma d'Ebre, que l'Ajuntament reclamava que fos l'Estat qui l'assumís en tant que possible via d'evacuació per emergència nuclear.
Ho hem parlat vàries vegades amb l'alcalde. El problema és que Bovera és zona II del pla d'emergència nuclear; els de la zona I tenen ajudes per mantenir les vies d'evacuació en bon estat, i la de la Palma-Bovera és una via d'evacuació secundària, en el sentit que hi ha altres vies per evacuar en cas d'accident i, per tant, els recursos s'han de destinar a les vies prioritàries. És un problema de difícil solució.

Xarxa Rodalies de Lleida. Ja sé que és competència de la Generalitat però no és menys cert que la mateixa línia és utilitzada pel transport de mercaderies, que és competència estatal, i algunes veus asseguren que l'elevat trànsit de mercaderies deixa poc marge per a un augment de freqüències del transport de viatgers. Avui no es pot arribar a Lleida en tren abans de les 9 del matí. Hi ha marge per fer-ho?
Què és abans, l'ou o la gallina? A la resta de ciutats, si hi ha servei de viatgers no hi ha servei de mercaderies, que passen a la nit. El problema d'aquesta línia és que no hi ha freqüència de servei de viatgers i, per tant, passen mercaderies perquè no passen trens de viatgers; si passessin trens de viatgers, les mercaderies correrien en el temps a l'hora que poguessin. I per què no passen trens de viatgers? Perquè el titular del servei primer ha de determinar si inclou la línia de Borges dins la xarxa de Rodalies i, després, les freqüències i els horaris, sumat a altres mobilitats i ajustat en horari, el que coneixem com intermodalitat. Amb fons europeus, per exemple, pagarem la construcció de l'estació de busos de Juneda. Qui ha de posar més trens és la Generalitat. A quines hores? Les que ells determinin.

La carpeta d’agricultura t'ha donat feina. Gelades, assegurances... Les organitzacions agràries i el Govern s'han queixat que el model d'assegurances no s'ajusta prou a la realitat productiva i al canvi climàtic. Hi haurà algun canvi en aquest sentit?
És cert que el sistema d'assegurances té 40 anys, es va crear justament per donar una tranquil·litat a l'agricultor. Molts països europeus envegen el sistema d'assegurances agràries que té Espanya; sempre ens fixem en els altres països però no ens fixem en el que ells desitjarien del que tenim aquí. Aquest any, el Ministeri d'Agricultura ha fet una dotació extraordinària a les assegurances agràries per finançar les línies de crèdit, el Ministeri ha aportat més diners per a que les assegurances resultin més barates per als agricultors, perquè és necessari que tinguin aquesta cobertura i seguretat. Com tot a la vida, segurament s'haurà d'ajustar o repensar, en part, un model que ha estat vàlid durant 40 anys i ho continua sent.

També se us ha posat al focus en la gestió de la proliferació de conills.
No és per treure importància al tema, però hi ha hagut problemes encara més importants i amb conseqüències més negatives. És cert que la sobrepoblació de conills genera una problemàtica, però s'ha d'abordar de manera multifactorial, amb diferents mesures. El control de la fauna cinegètica i el tema agrari li correspon a la Generalitat, l'Estat en les seves infraestructures i vies també porta a terme un control periòdic per la seguretat de les pròpies vies. Ara ha crescut tant la colònia que aquella acció potser s'hauria de fer cinc vegades més, però avui s'intenta garantir la seguretat en talusos de l'AVE i autopistes.

Patim de ple la sequera i s'ha posat molt la mirada en el paper de la CHE, en tant que responsable de la planificació, la gestió dels embassaments, concessions d'aigua. Hi ha hagut falta de previsió?
Els últims mesos hem estat molt dedicats a això, moltes visites a comunitats de regants, moltes reunions amb organitzacions agràries, a la CHE, etc. Des de la DANA i el Glòria del 2019, les reserves dels dos embassaments de la conca del Segre, Oliana i Rialb, no anaven incorporant l'aigua amb la mateixa velocitat amb què es gastava, per dos factors: per la manca de neu i per la manca de pluges. Ja al final de la campanya passada, tots els agents veien que els indicadors de capacitat de disposar d'aigua dels embassaments era crítica. A finals d'abril estaven al punt crític, cosa que va moure comunitats de regants com les de l'Urgell a no obrir el canal. La CHE té la competència de determinar fins on surt l'aigua del pantà, però la que surt i com es gesitona ja correspon a les comunitats.