El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida va presentar ahir a la tarda l'"Informe sobre el Turisme rural a la demarcació de Lleida 2002-2022", elaborat per la Càtedra de Turisme d'Interior i de Muntanya de la Universitat de Lleida (UdL). En aquest s’hi destaca el “dinamisme del turisme rural” a la província, encapçalat per les comarques pirinenques i de mitja muntanya. També s’hi observen canvis a l’àmbit garriguenc.

La comarca administrativa ha millorat l’oferta de turisme rural les dues últimes dècades. S’ha passat de dos a nou cases rurals, i de 24 a 79 places. L'informe ho atribueix a la promoció de noves experiències turístiques com l'oleoturisme o l'enoturisme. Els municipis de l'àmbit informatiu en què consten establiments segons l'estudi són les Borges Blanques, Juneda, la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, Puiggròs, l'Albagés, Maials, Llardecans i Almatret.

Tot i aquest increment, l’anàlisi assenyala les Garrigues, el Segrià i el Pla d'Urgell com les tres comarques de la demarcació de Lleida amb menys capacitat. De fet, hi ha 25 municipis de l’espai informatiu sense oferta.

El treball, destaca com les xifres d’establiments al conjunt de la província no es van veure afectades per la pandèmia de la Covid-19, sinó que fins i tot van augmentar respecte el 2019, i el sector va experimentar una recuperació accelerada el 2021 i el 2022, impulsada per la demanda de turisme menys massificat i més proper a la natura.

El vicepresident del Patronat de Turisme, Juan Antonio Serrano, que va presidir l’acte, va cridar l’atenció sobre la profusió d’Habitatges d'Ús Turístic, els quals presenten unes dades superiors de la resta d'allotjaments turístics del territori com ara hotels, càmpings i turisme rural. Serrano creu que fa falta regulació sobre aquests establiments que atorgui més poder pels municipis.