El Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic ha donat llum verda a la declaració d'impacte ambiental del parc eòlic Lupus, promogut per l'empresa Forestalia als termes municipals de Salillas, Antillón i Pertusa (Osca), així com de la seva línia de molt alta tensió (MAT) per evacuar l'energia, que passarà per Catalunya. Tindrà una longitud de 272,30 quilòmetres des de Grañén a Pierola i comptarà amb tres trams soterrats; en concret, als termes de l'Albi (Garrigues) i les Piles i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). La resolució publicada aquest dilluns al BOE especifica que a Catalunya s'ha triat el traçat "més directe possible".

L'empresa Energía Inagotable de Lupus SL va sol·licitar el 25 de maig de 2021 l'autorització administrativa prèvia i la declaració d'impacte ambiental per construir el parc eòlic i les seves infraestructures d'evacuació. Després de l'anàlisi formal de l'expedient, les autoritats van estimar al desembre de l'any passat que la declaració d'impacte ambiental "no reunia les condicions de qualitats suficients", ja que l'estudi d'avifauna i quiròpters no sabia fet durant un any sencer. A principis d'agost d'enguany, el promotor va entregar la documentació addicional sol·licitada després d'altres requeriments.

El projecte eòlic inclou 9 aerogeneradors, de 5,50 MW cadascun de potència unitària, 49,50 MW en total. Els molins tindran 200 metres d'altura i pales de 77,40 metres. Pel que fa a la infraestructura d'evacuació connectarà amb nou subestacions elèctriques i un centre de seccionament, i també tindrà tres trams soterrats. El primer d'ells se situarà entre els municipis de Candasnos i Fraga i tindrà una longitud de 16,1 quilòmetres. En el cas del segon tram, de 4,4 quilòmetres, s'ubicarà al terme de l'Albi entre els suports 391 i 392. La línia també recorrerà 9 quilòmetres als termes de Les Piles i Santa Coloma de Queralt.

Tots els suports de la línia d'evacuació tindran una alçada d'entre 19 i 69 metres. A més, segons indica la resolució del Ministeri, aquests trams requeriran una obertura d'una rasa de 6,80 metres d'amplada, a la qual se li sumarà 3,4 metres de servitud permanent. En relació amb la Subestació Elèctrica Transformadora (SET), s'ubicaran a Maials, Granyena de Garrigues, l'Albi i Vilosell, totes elles a la demarcació de Lleida. També a Sarral i a Hostalets de Pierola, a les demarcacions de Tarragona i Barcelona, respectivament. Tant el parc eòlic com la infraestructura d'evacuació formen part del 'Nudo Pierola 400 kV', el qual està constituït per 20 centrals eòliques i tres plantes fotovoltaiques.

Des del Ministeri destaquen que línia aèria d'alta tensió va ser modificada respecte al projecte original i que els suports van partir canvis de denominació, ja que el promotor va optar per considerar la línia com a un únic projecte, quan prèviament l'havia previst amb tres actuacions independents. "En el tram de Catalunya busca el recorregut més directe possible, d'acord amb l'estudi d'impacte Ambiental, aquest traçat evita el màxim l'afecció a espais dins del pla d'espais d'interès natural de Catalunya i la Xarxa Natura 2000", indiquen.

Així mateix, l'estudi d'impacte ambiental inclou el mapa de zona de risc d'incendi forestal i classifica com a perill alt i d'alta importància el tram que creua el límit entre Catalunya i Aragó. Per això, com a mesura preventiva - per evitar focs-, el projecte calcula la tala d'arbres en una superfície de 10.260 m2. El tram amb una major superfície afectada serà el dels municipis de Sarral, Pontils i Bellprat, on es troben exemplars de pi negre. "De cara a mitigar aquesta afecció, s'ha requerit al promotor que aporti un estudi d'alternatives per no afectar aquesta massa arborada", assenyala el document.

Oposició generalitzada
Des del principi, la línia d’alta tensió i el gran nombre de projectes associats ha generat un malestar considerable als municipis afectats, pel temor als efectes que tindria en el paisatge i en l'economia local. Alcaldes, consells comarcals, organitzacions agràries i entitats diverses es van mobilitzar per denunciar el projecte i presentar al·legacions.

L'oposició ciutadana va cristal·litzar en el naixement de la plataforma No a la MAT de les Terres de Ponent, que denuncia aquest i altres macroprojectes energètics a la zona. Durant els primers mesos del 2022, l'entitat va recórrer les comarques afectades per exposar la situació i recollir suports. Albatàrrec, Artesa de Lleida, Montoliu, Sudanell, Soses, Torres de Segre, Torrebesses, Llardecans, Massalcoreig, Puigverd, Seròs o Alcarràs són alguns dels municipis del tour que va fer, en una època de distàncies i mascaretes als actes públics. Al final, entitats, ajuntaments i particulars van presentar més de 2.000 al·legacions. Entre els motius esgrimits, la llunyania dels centres de producció amb els llocs de consum, l'impacte paisatgístic, el no aprofitar espais ja antropitzats, l'efecte acumulatiu de macroprojectes a algunes comarques del país i l'opacitat amb què s'havia preparat aquest projecte en concret.