El Govern ha instal·lat recentment una reixa al voltant de la balma d'Alfés on hi ha les pintures rupestres que formen part del conjunt mediterrani que el 1998 va ser inscrit a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco i que, anteriorment, el 1982, ja havien estat declarades com a bé cultural d'interès nacional (BCIN). Malgrat aquesta catalogació legal, l'indret no estava cuidat ni protegit, més enllà d'unes parets obliqües que no impedien el pas de persones ni possibles actes vandàlics. Ara s'han eliminat aquestes parets i s'ha aixecat una reixa que integra bona part de la conca visual de l'abric, situat al vessant encarat cap al riu Set.

Descobertes el 1972
Les pintures rupestres d'Alfés estan situades just al límit de terme, en un punt pràcticament equidistant amb Aspa, en una balma de petites dimensions de la riba dreta del riu Set. El conjunt pictòric és a la part central de l'abric, a una altura aproximada d'1,50 m del terra, i el formen tres figures: dues de zoomorfes, incompletes, d'estil llevantí o naturalista, i una figura composta únicament per restes de pigment. Segons el Departament de Cultura, datarien de l'època neolítica. Van ser descobertes per Adolf Costafreda i altres membres del Grup de Recerques La Femosa, d'Artesa de Lleida, l'any 1972 i l'arqueòleg Luis Díez-Coronel en va començar els treballs d'investigació, publicats el mateix any. 

Amb la reixa a Alfés, quatre dels cinc espais garriguencs d'art rupestre inclosos al Patrimoni Mundial de la Unesco queden protegits. A Catalunya ho estan 31 dels 60. Els altres de les Garrigues són la Balma dels Punts i la Vall de la Coma (l'Albi) i la Roca dels Moros (el Cogul). L'únic que resta sense protecció és les Roques Guàrdies (les Borges), on fa uns mesos l'Ajuntament va fer aturar les obres d'una línia elèctrica que pretenia aixecar una torre a tocar del jaciment i va demanar a l'empresa que desviés el traçat.