Un dels efectes més immediats quan es canvia la recollida de la brossa amb contenidors per la recollida amb el sistema porta a porta és l'increment substancial de la quantitat de residus que passa als circuits de reciclatge a través de les diferents fraccions de recollida (orgànica, envasos, paper i cartró, vidre), de manera que el volum de tot allò que no es recicla i, per tant, va a l'abocador (la fracció resta o rebuig) cau en picat. I això, més enllà dels efectes ambientals, també té una traducció directa en les finances dels ajuntaments, perquè cada tona que entra a l'abocador té un cost econòmic, l'anomenat cànon per abocament, que des de l'any 2012 puja de manera exponencial. Si el 2013 era de 12,7 euros per tona, per exemple, el 2023 ja va ser de 65,3, i això fa que els municipis que no fan porta a porta, encara que aconsegueixin estabilitzar el percentatge de recollida, cada any paguin més pel mateix volum. Per contra, els municipis que fan porta a porta han vist reduir moltíssim els diners que han de pagar per aquest concepte. 

Primer balanç
Els últims pobles garriguencs a incorporar-se al sistema porta a porta van ser Juneda, Puiggròs, Arbeca, la Floresta i Cervià. Van començar a fer-ho la primavera del 2022 i, per tant, ara ja es pot fer un balanç clar de tot un exercici sencer, el del 2023. Aquell any, entre els cinc municipis van recollir 661 tones de fracció resta, són 2,5 vegades menys que el 2021, abans d'implantar el porta a porta. Per cànon d'abocament, per tant, aquests consistoris han pagat 43.208 euros, quan el 2021 van pagar el doble, 89.442 euros, tenint en compte que llavors el cànon era més barat (cada any puja). Si haguessin continuat generant la mateixa quantitat de fracció resta (la del contenidor gris) i no haguessin introduït el porta a porta, amb el preu del cànon del 2023 estarien pagant 109.990 euros. Juneda, per exemple, si hagués d'aplicar el preu actual a la brossa que generava el 2021, 2020 i 2019 (més de 850 tones), hauria pagat un cànon 57.000, 55.000 i 55.000 euros, respectivament, mentre que l'any passat va baixar a 370 tones i en va pagar 24.000.

A Arbeca, la diferència també seria notòria: en cas de no haver canviat de sistema, avui pagaria uns 34.000-35.000 euros en lloc dels 9.800 que ha pagat, i és que aquest municipi ha passat de portar 526 tones de rebuig a l'abocador a 231. A Cervià, de 187 tones s'ha passat a 81 i en lloc de pagar 11.000-12.000 euros, se'n paguen 5.000. A Puiggròs i la Floresta, la diferència és menor perquè ja al seu dia, en proporció, ja no generaven molt rebuig. En conjunt, l'estalvi és de 66.552 euros. El Cogul i la Granadella, que el 2020 i 2021, respectivament, van començar un porta a porta propi, també han notat el canvi. El Cogul avui paga 948 euros de cànon, mentre que si generés la mateixa brossa de rebuig que el 2019, en pagaria el doble (1.883), i a la Granadella, en lloc de 5.700 serien 10.000-12.000. I el mateix va passar amb els set pobles de les Garrigues històriques, que van adoptar el porta a porta l'any 2018. Amb percentatges de reciclatge del 75%, el volum de rebuig  a aquests municipis és molt baix i, per tant, també paguen molt menys de cànon que la resta. 

Allargar la vida de l'abocador
A tot això cal afegir-hi que, al reciclar més, aquests municipis reben més ingressos per retorn, un import que vol incentivar la recollida selectiva. Per aquest any, per exemple, el Consell Comarcal de les Garrigues ha pressupostat 198.000 euros de retorn -només d'Ecoembes- per a Juneda, Puiggròs, Arbeca, la Floresta, Cervià, el Cogul i la Granadella, mentre que per a tots els altres junts es calcula uns 135.000. Tot això no vol dir que la despesa d'aquests pobles en gestió de la brossa sigui inferior que abans, ja que els costos de la recollida amb el porta a porta són elevats (de fet, la partida pressupostària ha pujat cada any igualment) però, sense el canvi, l'ascens seria encara més pronunciat.

A les Borges Blanques, per exemple, la partida pressupostària de la brossa ha pujat uns 100.000 euros en quatre anys, que és quasi el mateix import que ja paga de cànon per portar la fracció resta a l'abocador, un abocador que es va ampliar l'any 2019 amb 68.000 m2 nous, amb la previsió que durés 10 anys més. Ara ja n'han passat cinc i hi ha el compromís que el 2025, amb la finalització del contracte del servei, s'estengui el porta a porta a tota la comarca. Amb la generalització d'aquest sistema, els tècnics calculen que la vida útil de l'abocador podria allargar-se entre cinc i vuit anys més i retardar així la forta despesa que suposaria una nova ampliació.