COMARCA, SERVEIS
- Redacció

Mig any sense GRAF a Ponent, un final celebrat pel Govern i lamentat per tot el territori

La Generalitat va tancar definitivament la seu GRAF del Segrià el passat 1 de gener. Responsables de la direcció d'Emergències celebren com a positius els resultats d'aquesta mesura. Els municipis de les Garrigues i els els antics GRAF ho lamenten.

Foto: Albert González

La plana de Ponent es va quedar sense seu del Grup de Recolzament en Actuacions Forestals (GRAF) el passat 1 de gener. La Generalitat, avalada pels màxims responsables del cos de Bombers i del servei d'Emergències, va decidir concentrar els seus efectius a Tremp i, des d'allí, cobrir tota la demarcació. Els set membres GRAF que havien treballat a Lleida van negar-se a traslladar-se al Pirineu, així que van retornar a les seves posicions com a bombers convencionals i el Govern va haver d'obrir un concurs per cobrir les places. Ara, segons l'administració, els reemplaçaments estan operatius a la capital del Pallars Jussà i no hi ha cap intenció de reobrir la seu de Lleida, malgrat les pressions insistents del territori.

"El GRAF no és un servei territorialitzat", explica Juanjo Belloscas, cap de l'Àrea d'Operacions de Bombers de la Regió d'Emergències de Lleida. Diu que la presència immediata dels efectius GRAF en un incendi no és crucial. "No són una primera sortida", adverteix. 

Després de concentrar els efectius de Lleida a Tremp i els de Girona a Cassà de la Selva, la Generalitat pretén practicar aviat la mateixa política a les demarcacions de Barcelona i Tarragona. 
Però l'opinió del territori és ben diferent. Fa unes setmanes, alguns municipis de les Garrigues, com Almatret, Fulleda, el Vilosell i Juncosa, asseguraven que s'havien aturat molts projectes de prevenció que abans feien els GRAF de Lleida, bàsicament les cremes prescrites [v. SomGarrigues, 634]. Una crema prescrita és l'aplicació controlada de foc al bosc amb la intenció preventiva d'incendis i facilitar la regeneració vegetal o del pasturatge. 
Belloscas replica que la inactivitat d'aquest primer semestre no es deu a una manca d'efectius a Tremp, sinó a les condicions climatològiques. 

Front dels ex GRAF
Les principals crítiques provenen dels exmembres GRAF de Lleida que, tot i no tenir la voluntat de tornar a aquest cos, confien que amb un possible canvi de color polític a la Generalitat es mantinguin les promeses dels partits que els van donar suport. Cal recordar que el passat febrer el Parlament va aprovar una proposta de resolució del PSC per revertir el tancament dels GRAF a Lleida. Mesos abans, la Diputació de Lleida va aprovar per majoria una moció, també del PSC, contra el mateix tancament.

Els més actius a reclamar el restabliment del servei a Ponent ja no parlen de fer-ho a la seu de Lleida capital, sinó precisament a les Borges Blanques. Els plans de reconversió del parc de les Garrigues en un parc de Bombers professionals (l'actual és de voluntaris) obriria les portes a reincorporar els GRAF. "Per la ubicació, els accessos i els seus requisits, és una de les millors seus candidates per al seu restabliment", pensa ex cap dels GRAF de Lleida, Ivan Estévez.

"Volem que es restauri la situació, independentment que no hi siguem nosaltres, perquè no és un tema personal", reclama Estévez. Els antics bombers que ocupaven la seu del Segrià insisteixen que el parc és una necessitat per al territori i temen que els projectes de crema a les Garrigues finalment caduquin administrativament.
Però Belloscas replica que les mobilitzacions dels antics GRAF de Lleida venen precisament motivades per una qüestió personal. "Entenem que ells tinguessin motius per apartar-se del projecte", comenta Belloscas, però insisteix que el servei d'Emergències treballa sota una lògica que indica que els GRAF poden assumir perfectament els desplaçaments per fer la seva feina. "Si avui tenim un incendi a Llardecans, poden venir bombers tant de Tarragona, com de Barcelona", diu Belloscas com a exemple.