La Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia va dur a terme durant el mes de juny l’excavació d’una fossa comuna vinculada a la Guerra Civil a l’exterior del cementiri de Bellaguarda, que va permetre recuperar les restes òssies de 15 individus. D’acord al testimoni oral que es conservava al municipi i a l’observació i les troballes arqueològiques, es pensa que es tractaria de soldats regulars marroquins integrats a les tropes franquistes, morts durant la batalla de les Garrigues, quan l’exèrcit rebel va avançar entre el desembre de 1928 i gener del 1939 des del front del Segre per acabar amb l’ocupació definitiva del país. 

Les inhumacions eren individuals i els individus estaven col·locats en posició de decúbit supí, d’esquena a terra. Portaven materials relacionats principalment amb indumentària militar, compatible amb uniformes, botons, sivelles i calçat, i en alguns casos també s’han trobat insígnies i galons de caporal, corresponents al Grup de Regulars Indígenes de Tetuan, i polseres amb la inscripció “Tetuan” i el número d’identificació. Ara bé, tenint en compte que no tots els individus s'han pogut relacionar amb l'exèrcit provinent del Marroc, des de Justícia no descarten la presència d’altres soldats regulars franquistes o, fins i tot, republicans.

Equip arqueològic durant les tasques d’exhumació (Foto: Departament de Justícia)

Sobre aquesta última possibilitat, una veïna del poble recorda que al mur hi havia dibuixades mitges llunes i creus, per senyalitzar les tombes, fet que podria indicar la presència de soldats catòlics. La mateixa actuació de recerca ha permés establir que a l’interior del cementiri hi ha fins a 44 soldats franquistes més: 36 enterrats en una fossa comuna, 2 d’individuals i 6 més també en enterraments individuals. Fonts de l’excavació apunten que aquest seria un procediment habitual durant la Guerra Civil. L’exèrcit rebel sepultava dins el cementiri els soldats catòlics i fora els musulmans. A més, traçava un pla de la seva ubicació per poder tenir identificats els soldats.   

Testimonis orals apunten a l’afusellament

La memòria oral dels veïns de Bellaguarda apuntava que coincidint amb l’ocupació del poble, alguns soldats regulars marroquins van ser afusellats al cementiri després de mals comportaments en accions anteriors, alguns diuen que a la banda de Maials i Almatret. Des del punt de vista patològic, la majoria dels individus exhumats mostraven ferides per impacte de projectil al crani o al tòrax -en algun cas, s'han recuperat diversos projectils impactats-, fet que podria ser compatible amb aquest afusellament. 

No obstant això, caldrà esperar els resultats de l'estudi antropològic per tenir una valoració més clara sobre les causes de la mort i plantejar noves hipòtesis, ja que, en alguns casos, s'ha localitzat algun fragment de metralla i politraumatismes que fan possible la mort en combat, a més de bales en zones no habituals en una execució. 

A l’exterior del cementiri hi havia 16 fosses individuals i s’han recuperat les restes òssies de 15 persones. En una de les rases es va recuperar material i algun fragment d’os, però no l’esquelet, fet que indica que la tomba hauria sigut exhumada en algun moment, tot i que es desconeix quan i per quin motiu, i no hi ha constància documental d’aquest procediment. 

Llistat dels soldats franquistes enterrats al cementiri (Foto: X.F)

Soldats franquistes a l’interior del cementiri

El pla traçat per l’exèrcit franquista permet saber que dins el cementiri hi ha fins a 44 soldats més de l’exèrcit rebel, tots identificats amb els seus noms i cognoms, a diferència dels individus enterrats a l’exterior. Tot i que s’ha localitzat el mapa i seria fàcil ubicar les fosses, no s’hi va actuar ni està previst fer-ho perquè des de fa anys hi ha algunes fileres de nínxols a sobre que farien l’exhumació massa costosa.  

En el cas d’aquests soldats, se sap que formen part de la 5a Divisió del Cos d'Exèrcit de Navarra, que el 29 de desembre havia ocupat la Granadella després de durs combats amb la 42 Divisió republicana. Entre el 31 de desembre i el 9 de gener, aquest cos de l’exèrcit rebel va tenir a Bellaguarda un punt mèdic actiu, que a partir del 9 van desplaçar més endavant, seguint l’avenç de les tropes. Els combatents franquistes enterrats són soldats que haurien mort durant aquesta ofensiva sobre aquesta part de les Garrigues, abans d’entrar al Priorat.

Està previst que, fins a finals d'any, s'executin més intervencions al terme municipal de Bellaguarda i a la comarca de les Garrigues, com podria ser al municipi de la Granadella, atès que es tracta d'una zona de combat on hi ha més soldats inhumats. Un veí de Bellaguarda, per exemple, va observar la presència d’un esquelet mentre feia treballs agrícoles a la seva finca, que correspondrien a un soldat mort en combat i enterrat al mateix camp. 

En canvi, els arqueòlegs van intervenir sense èxit la fossa coneguda com a Fossa dels Brigadistes, situada en una finca particular on, segons un veí, hi pot haver inhumat un soldat francès, membre de les Brigades Internacionals. Es va obrir en extensió tota l'àrea assenyalada pel testimoni, però no es va localitzar cap retall ni negatiu que indiqués la presència d'un enterrament. Sí que es va recuperar un petit conjunt de restes en posició secundària (húmer dret, fragments de tíbia i un petit fragment de crani), que han confirmat l'existència de la fossa, que es considera que podria haver estat arrasada durant els treballs agrícoles i les obres d'instal·lació del rec.

La visita guiada pels veïns va atreure una cinquantena de persones (Foto: X.F.)

Visita guiada pels veïns

L’Ajuntament de Bellaguarda va convidar els veïns a una visita guiada a la fossa comuna el dimarts 25 de juny, en el marc de la setmana cultural. Hi van assistir una cinquantena de persones, que van rebre l’explicació dels treballs que s’hi estaven efectuant per part de l’equip encarregat. Molts se sorprenien de la ubicació, a la paret de la cara sud del cementiri, i sota el que havia sigut el camí que portava a l’accés posterior d’aquest espai, i de les vegades que hi havien passat per sobre caminant i amb el vehicle sense saber-ho.

Treballs a Almatret, sense cossos però amb restes mèdiques

Durant el mes de Maig la Direcció General de Memòria Democràtica ja havia intervingut en un altre punt de l’àmbit informatiu. Es va treballar arqueològicament en 4 ubicacions del municipi d’Almatret (el Mas Redons de Tarragó, la Cadolla, el Toll de Carlos i a Valldolcets), però només en la primera es va obtenir resultats positius, tot i que no en individus exhumats. Les actuacions a Mas Redons van permetre localitzar una sèrie de rases, que contenien algunes restes òssies amputades així com molt material mèdic. Això confirma el testimoni oral de Jaume Verdié i un estudi històric posterior que identificava el mas com a hospital de campanya durant les maniobres de distracció dels republicans per desviar les forces franquistes de la Terra Alta, on es duia a terme l’atac principal durant la batalla de l’Ebre.