El passat 22 de novembre, la biblioteca Maria Mercè Marçal de Torregrossa va acollir una xerrada de Ramon Manuel Ribelles, mestre i historiador local, sobre el patrimoni arqueològic del terme. Ribelles va aprofitar l'ocasió per presentar el que tot apunta que és un jaciment inèdit, mai referenciat fins ara, que, segons els materials trobats, correspondria a un període cronològic ampli, del 1600-1250 aC (època coneguda com a Grup Cultural Segre-Cinca I) al 550 aC (Primer Ibèric).

Els indicis amb què es basa Ribelles són fragments de ceràmica trobats en superfície, recollits l'any passat, tant manuals com de torn, i també les restes d'un molí de pedra molt similar a les que es van trobar al seu dia al jaciment del Tossal de les Tenalles, a Sidamon. "La ubicació de l'assentament, la seva relativa proximitat a Torregrossa i la similitud d'algunes característiques amb relació a l'espai físic podrien contribuir a entendre millor l'origen del poble mateix", diu Ribelles.

Per prudència, no s'han donat detalls de l'emplaçament, ja que encara no s'ha excavat i es tem l'espoli de furtius. De moment, Ribelles està enllestint la redacció d'un informe exhaustiu sobre la troballa per presentar-lo al Departament de Cultura, amb l'objectiu que es pugui confirmar i, si és el cas, catalogar i excavar. Davant la possibilitat que el material trobat fos importat d'altres indrets, Ribelles assegura no s'hi observen elements que ho indiquin, ja que és un terreny erm, sense treballar.

Margalef i la Pena, joies de la corona
A més d'aquesta troballa, la xerrada va repassar altres elements del patrimoni arqueològic local, entre els quals destaquen el poblat iber de Margalef i la necròpolis de la Pena, pròxima a Puigverd. Segons l'especialista en Prehistòria i Arqueologia Raimon Graells, aquests dos i el Tossal de les Tenalles són els tres jaciments més destacats i singulars del Pla d'Urgell.