L'Audiència de Lleida ha imposat una pena de 4 anys de presó al quart individu encausat en el judici contra el supremacisme blanc que es va celebrar a mitjans de gener. La condemna és per un delicte contra la salut pública en la modalitat de substàncies que causen danys greus a la salut i per un altre de tinença d'armes prohibides. Durant el registre a casa seva a Ronda, a Màlaga, els agents van trobar substàncies psicotròpiques i fàrmacs, a més d'un punyal, un puny americà i un cartutx de nou mil·límetres. Segons la sentència, l'home col·laborava amb els dos principals acusats, que ja van acceptar penes de fins a 3 anys i mig de presó per un delicte d'odi per haver difós missatges contra els immigrants. Un altre individu va ser absolt.

La defensa del condemnat al·legava que les substàncies confiscades al seu domicili -entre les quals ketamina o 2-cb- eren del seu germà o havien estat prescrites per un suposat veterinari. També hi van trobar una bàscula de precisió. Les magistrades, però, no veuen indicis que fonamentin la seva versió i consideren que "la seva tinença estava en aquest cas preordenada al tràfic".

A més, l'Audiència de Lleida recorda que l'home tenia una relació estreta amb les drogues i que va assessorar els principals acusats a l'hora de cultivar marihuana a la Pobla de Cérvoles, a les Garrigues, amb l'objectiu de vendre-la i guanyar diners. Amb tot, finalment van decidir destruir la plantació i han quedat absolts per aquests fets.

El dispositiu de vigilància i seguiment dels acusats es va donar per acabat després que un d'ells demanés assessorament al condemnat sobre quina substància havia de fer servir per anul·lar la voluntat de la seva parella i així poder mantenir relacions sexuals no consentides. L'individu li va recomanar drogues com l'MDMA o el GBL, i es va oferir per aconseguir-ne.

Simpatitzant del supremacisme
En la resolució judicial, que es pot recórrer davant el TSJC, les magistrades conclouen que el condemnat simpatitzava amb la ideologia "extremista, radicalitzada i xenòfoba" que ostentaven la resta. Als seus dispositius electrònics van trobar fotografies on apareixia amb banderes nazis o armes. Durant el registre li van trobar un punyal, un puny americà i un cartutx de calibre nou mil·límetres -tots considerats prohibits-.

Pel delicte contra la salut pública en la modalitat de substàncies que causen danys greus a la salut l'Audiència li imposa 3 anys de presó i 472 euros de multa, i pel delicte de tinença d'armes prohibides, 1 any addicional de presó i 4 anys d'inhabilitació per a la tinença d'armes.

Expulsar i "aniquilar" immigrants
La sentència considera provat que entre el 2018 i el 2019 els dos acusats que van reconèixer els fets durant el judici van generar i difondre material i comentaris a Telegram i fòrums d'internet en què denigraven persones a qui consideraven inferiors per no ser de raça blanca, heterosexuals, tenir discapacitat, professar determinades religions o ser de fora d'Europa.

A les xarxes defensaven "la necessitat d'exterminar a algunes d'elles", una amenaça que els Mossos van considerar "factible". Un dels acusats cridava a organitzar-se i a lluitar contra la immigració, es definia com a racista i va enaltir alguns assassinats supremacistes. Un altre deia que "en molts casos mereixien la mort més infame" i calia "aniquilar-los".

Segons la sentència, els tres condemnats van establir una comunitat similar a "una milícia" a les Garrigues per ampliar-se. La investigació policial va apuntar que volien crear "comunitats blanques" aïllades i autosuficients en entorns rurals, les quals s'havien d'abastir d'armes i preparar-se per al que anomenaven "la guerra racial".