El ple de la Diputació de Lleida va aprovar ahir el Pla Zonal de carreteres, que, després de molts anys de reivindicacions, determina quines pistes municipals passaran a formar part de la xarxa de carreteres de la Diputació i, per tant, aquesta n’assumirà la reforma, i quines no hi passaran però la Diputació hi intervindrà igualment. La que connecta l’Albagés i el Cogul no hi figura, i això ha generat malestar als dos ajuntaments, que la consideren una infraestructura “vital” per al desenvolupament de la zona.
La via en qüestió només té cinc quilòmetres de longitud, dels quals 1,5 estan pavimentats per part de l'Ajuntament de l'Albagés. Paradoxalment, el tram que resta sense pavimentar inclou l'accés principal a les Pintures Rupestres del Cogul, declarades Patrimoni de la Humanitat per Unesco, fet que els consistoris consideren “especialment greu”. "Portem massa anys de promeses incomplertes, cada 26 de desembre des del 2003, algú que venia de Diputació de Lleida a la Festa de la Vellesa pujava a l'escenari i prometia la pavimentació, i ja han passat més de 20 anys", declaren els representants municipals.
Els dos governs municipals consideren que aquesta pista és estratègica perquè redueix distàncies entre municipis, és una via alternativa en cas d’inundacions a la zona del pont dels Tres Ulls (cruïlla de la C-233 amb la pista del Cogul), està freqüentada per turistes i escaladors, és una alternativa al circuit de transport escolar cap a l’institut de les Borges Blanques, facilita l’accés dels infants del Cogul a l’escola de l’Albagés, millora la mobilitat per als serveis bàsics compartits (metge, farmàcia, gestió de residus), potencia el turisme a la Vall del Set i la connexió amb el pantà de l’Albagés i hi passaria el futur traçat de fibra òptica que promou la mateixa Diputació.
Els alcaldes qüestionen els criteris de la Diputació de Lleida per no tindre en compte aquesta connexió, ja que creuen que reuneix tots els elements necessaris per enfortir la connexió entre municipis i combatre el despoblament. "Només demanem la pavimentació dels escassos quilòmetres restants, mantenint la titularitat municipal de la via, si cal", subratllen. A més, els consistoris destaquen que la via és objecte d'un ús intensiu per les obres del canal Segarra-Garrigues, que asseguren que provoquen un deteriorament constant que han d'assumir els ajuntaments amb els seus limitats recursos.
"Com pot ser que la Diputació de Lleida, que és la força dels municipis i presumeix de tenir múscul econòmic, no atengui una demanda tan històrica i necessària? Com poden ignorar una actuació que beneficiaria directament el patrimoni Unesco, la connexió entre pobles i recursos, l'educació dels nostres infants i la lluita contra el despoblament? Quins criteris s'apliquen quan es deixa de banda una inversió relativament modesta que tindria un impacte tan significatiu en el territori?" es pregunten. Els consistoris demanen a la Diputació que reconsideri la decisió.