Juneda, Albesa, Alcarràs, Bell-lloc, Bellpuig, Corbins, Castellnou de Seana, Gimenells, Golmés, Lleida o Cabrera de Mar (BCN), són els onze municipis catalans on, segons dades del Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí, existeixen camps ‘secrets’ de prova de transgènics. Aquesta és una informació que la darrera setmana ha vist la llum gràcies a la investigació del www.diagonalperiodico.com i que la resta de mitjans de comunicació han omès per sistema. A Catalunya, els camps són exclusivament de blat de moro.
En aquest sentit, des del 2008 no es publiquen les actes de la Comissió Nacional de Bioseguretat informant en quins camps de l’Estat es conreen Organismes Genèticament Modificats. Empreses comPioneer, Bayer o Monsanto tenen les portes obertes per a experimentar.
Així, segons les últimes sol·licituds publicades pel Ministeri, entre 2009 i 2011, fins a 100 localitats de tot l’Estat espanyol s’hauran convertit temporalment (de 6 a 12 mesos) en laboratoris a camp obert de l’agroindústria. Pioneer, Monsanto o Bayer, entre altres, es reparteixen autonomies per als seus assajos.
A la resta de l’Estat existeixen, segons la mateixa font, una norantena més de camps transgènics de prova. Entre aquestes plantacions trobem, a banda del blat, la remolatxa (Castella-Lleó), el cotó (Andalusia) i la patata (Andalusia). Les úniques comunitats que quedarien lliures de trangènics serien País Valencià, Múrcia, la Rioja, Navarra, País Basc, Cantàbria i Astúries.
Informació fosca i confusa
La informació sobre els cultius experimentals amb organismes genèticament modificats (OGM) segueix sent fosca i confusa. Els camps de prova a l’aire lliure són, normalment, parcel·les arrendades per les multinacionals a agricultors i agricultores per a provar noves varietats transgèniques. Assajos que formen part dels protocols previst exigits per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària per a autoritzar el cultiu comercial de noves varietats de OGM.
Un procés pel qual ja va passar el blat de moro MON810, l’únic transgènic que es conrea comercialment en l’Estat espanyol de manera legal, a pesar d’haver aixecat butllofes en la societat civil per les seves conseqüències socials o mediambientals. De fet, el passat mes d’octubre, el Ministeri de Medi ambient Rural i Marí (MARM) reconeixia per primera vegada l’existència de persones afectades per contaminació dels seus cultius amb blat de moro transgènic MON810. Un perill que es multiplica amb els camps experimentals de transgènics, el cultiu comercial dels quals està prohibit per la seva falta de garanties, ja que ni tan sols han passat per un tràmit previ que avaluï la seva seguretat.
La competència en l’Estat espanyol per a autoritzar aquestes proves a camp obert és del MARM. En les sol·licituds de les empreses es recullen uns protocols de seguretat com l’eliminació de la mostra.
“Després de finalitzar la collita, les plantes es destruiran per un mitjà adequat, generalment per trituració o soterrament”, exposa Monsanto en un dels seus plecs per a plantar blat de moro Nk603.