La direcció general d'Infraestructures de Mobilitat va aprovar aquest abril el projecte de modificació del Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) en l'itinerari comarcal de Flix a les Borges Blanques. Aquest reconeix el tram entre Torrebesses i Castelldans com la via més ràpida, curta i còmoda per a la comunicació entre les dues capitals comarcals i, per tant, proposa que s'incorpori a la xarxa comarcal. Això suposa un pas més per establir i adequar l'anomenat Eix de les Garrigues, que els agents locals fa anys que reclamen.

El nou itinerari significa "un estalvi en els temps i quilòmetres de recorregut i un recorregut més confortable", segons el document. En canvi, el projecte determina que la carretera C-233 entre la intersecció amb la C-12 a Flix i la connexió amb la pista entre Torrebesses i Castelldans, al terme de Castelldans, deixi de formar part de la xarxa comarcal, o com a mínim des de la Granadella. Serien 65,5 km d'una via que passa per Flix, Bovera, la Granadella, el Soleràs, l'Albagés i Castelldans, la qual s'indica que "compleix una funció eminentment de suport al trànsit local".

El projecte també assenyala una alternativa, que del Cogul connectaria amb l'Albagés, per després prendre de nou la C-233 cap a Castelldans i les Borges. S'apunta com una proposta per reduir l'afectació sobre la zona protegida de Mas de Melons, per on passaria l'Eix de les Garrigues entre el Cogul i Castelldans. Aquest desviament, però, es considera menys funcional que la connexió directa, en termes de distància, temps de trajecte i velocitat de mitjana. Ara, aquest plantejament està en tràmit d'informació pública  i les administracions, organismes i entitats afectades tenen temps fins al 3 de juny per fer-hi al·legacions. 

Canvi respecte a l'anunciat
Les presentacions que la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida havien fet el 2022 i el 2023 als ajuntaments amb relació a la construcció d'una carretera comarcal entre Torrebesses i Castelldans ja incloïen la C-233 dins de l'equació, però en termes diferents. Les dues administracions estaven d'acord que la Generalitat arreglaria el ferm i les condicions de la via entre la Granadella i el Soleràs i que, posteriorment, s'estudiaria la cessió d'aquest tram més revirat a l'ens provincial. No s'hi apuntava, en canvi, que es desprengués dels 65,5 km que ara s'apunten en el projecte del PITC. 

L'alcaldessa de la Granadella, Elena Llauradó, que també és la presidenta de la Comunitat de Municipis de les Garrigues Altes, es mostra contrària a aquest plantejament, perquè creu que desmembra un eix comunicatiu important per a pobles de les Garrigues. També reclama que s'aclareixi qui assumiria el manteniment de la carretera si la Generalitat se'n desfà. En aquest sentit, i juntament amb l'alcalde del Soleràs, Manel Marsan, apunten que estudiaran la proposta i, si cal, hi presentaran al·legacions. 

L'alcalde de l'Albagés, Víctor Masip, es mostra sorprès per aquest anunci i la manca de detall de sobre qui recauria la conservació de la via, que en el seu terme presenta condicions òptimes, a diferència d'altres zones. 
Per la seva part, l'alcalde de Flix, Francesc Barbero, considera que la C-233 en el tram de Flix a la Granadella "no es diferencia per traçat ni condicions del que podria ser una carretera local". Creu que el canvi té sentit sempre que s'acceleri i es faci "el més compassat possible" amb les millores de la C-12 i de la pista de Torrebesses a Castelldans. Igualment, reivindica millores a la pista de Bovera a la Palma, per donar alternatives de mobilitat local i connexió ràpida a aquests pobles.   

Implicació de les dues Diputacions
Tot i que el projecte de modificació del Pla d'Infraestructures del Transport no determina qui hauria de fer-se càrrec de la secció de C-233 que quedaria fora de la xarxa comarcal, s'intueix que haurien de ser la Diputació de Lleida, majoritàriament, i la de Tarragona pel tram flixenc. Aquesta circumstància no es reflectia en la proposta de Pla Zonal, en període d'al·legacions. La Diputació de Lleida declina valorar-ho perquè ho entèn com una "intenció" de la Generalitat que aquesta hauria d'explicar.