El Ple de la Floresta d’ahir, dimecres 17 de setembre, va oficialitzar el relleu a l’alcaldia pel suport a la moció de censura presentada per Arnau Salat, el regidor i exalcalde Jaume Setó i la regidora trànsfuga d'ERC Maria Gema Aguado, que canviava la correlació de forces. Salat va explicar que des de Junts s'havien vist "abocats" a presentar la moció per, al seu entendre, la "mala gestió" que havia fet el govern municipal. "És una situació incòmoda en un poble tant petit i l'objectiu del nou ajuntament és canviar les coses que creiem que es fan malament i mantenir les que es feien bé". Arrastia, per la seva part, va defensar la gestió del seu govern i va explicar que es tornarà a presentar el 2027.
Desavinences en la gestió
El 2023, la candidatura d'ERC-AM va aconseguir contra tot pronòstic quatre dels cinc regidors en joc i trencava l'hegemonia històrica de CiU/Junts. Jaume Setó, alcalde durant 27 anys, quedava a l'oposició com a únic representant d'aquest espai polític. Enguany, la regidora de govern Neus Laje va dimitir i, al no haver-hi més membres de la seva llista, va entrar Arnau Salat (Junts), que ja havia sigut regidor amb Setó en els dos últims mandats. Les majories continuaven a favor dels republicans, però les fortes discrepàncies de Gema Aguado amb Arrastia, evidenciades al ple del 27 d'agost davant un centenar de persones, van aplanar el camí a un front comú contra Arrastia.
Arnau Salat defensa que "com a persona, no hi ha res a dir, és de bon tracte, però com a alcalde i com a gestor no fa el que hauria de fer", i posa com a exemples l'adequació del local social com a refugi climàtic o la reforma del dipòsit d'aigua, dos projectes que "tot i tenir una subvenció aprovada, no han començat les obres". Pel que fa al projecte de restauració del castell, el més ambiciós de tots (hi ha un ajut d'1,8 milions d'euros), el futur alcalde també és crític: "hauria d'haver començat fa un any", diu. Aquest va ser el punt central de l'últim ple, en què dos dels tres membres de govern hi van votar a favor; el tercer, Aguado, hi va votar en contra; Setó es va abstenir i Salat hi va votar a favor. "Les reticències eren per les formes, no pel projecte", assegura Salat, que malgrat el temps just per fer les obres, veu factible tirar endavant el projecte. "És bo pel poble, i els Amics del Castell ho tenen molt ben encarat, el poble ho vol i l'Ajuntament ho vol", conclou. Per al futur govern, Salat explica que volen mantenir el regidor Albert Farré i no tanca la porta a Arrastia. "Som pocs i falten mans, que és el que li ha fallat a ell", diu.
Tres casos en 25 anys
La de la Floresta és la tercera moció de censura que hi ha hagut a les Garrigues en el darrer quart de segle. Les eleccions municipals del 1999 van donar com a alcaldessa de l'Albagés Amparo Palomar (PP), amb un repartiment de quatre regidors per al Partit Popular i tres per a Convergència i Unió (CiU). Mesos després dels comicis, CiU i dos regidors trànsfugues del PP van presentar una moció de censura contra Palomar que va donar l'alcaldia a Lluís Gaya (CiU). Aquest moviment va generar una forta divisió al poble, amb insults, baralles, denúncies als jutjats i impagament d'impostos municipals com a protesta. Finalment, el març del 2001, després de la dimissió de tots els regidors de CiU i de la intervenció del Consell Comarcal i de la Generalitat, es va constituir una junta gestora de sis membres, encapçalada per José Luis Jubero, que en aquell període havia abandonat el PP i s'havia fet militant del PSC.
L'altra moció de censura a la comarca va ser l'any 2006 a l'Espluga Calba, a les acaballes del mandat. Les eleccions del 2003 havien donat quatre regidors a CiU i tres a ERC. La moció la va promoure el convergent Joan Torradeflot contra l'aleshores alcalde, Salvador Amat (UDC). Hi van donar suport un altre regidor de CiU i dos dels tres que tenia ERC. El tercer dels republicans va dimitir, com també l'altre d'Unió que hi havia al consistori. En el que quedava de mandat, l'ambient va continuar enrarit, amb episodis de disputa com la gestió del bar municipal o un projecte de planta de biogàs. A les següents eleccions, les de l'any 2007, es va presentar una sola candidatura, formada per gent jove que no havia estat abans en cap partit i que es va vincular a la marca blanca d'ERC, de la qual en va sorgir el que seria alcalde durant 16 anys, Josep Cunillera.