El Pla Territorial per a les Energies Renovables (Plater) de la Generalitat situa les Garrigues i el Segrià com els futurs motors eòlics en el procés de descarbonitzar Catalunya pel 2050 (2.213 i 2.373 MW, respectivament). Entre les dues produirien el 20% de l'energia eòlica del país. El Segrià també forma part del Top 5 català d'implantació de centrals solars (1.411,7 MW). Ara, dins del mateix Plater, els objectius que distribueixen la càrrega d'aquesta generació energètica entre els municipis dibuixen quatre zones principals de producció: tres al sud de l'àmbit que ja compten amb molins i plaques en servei i/o en tramitació; i una al nord amb les poblacions més habitades.

El DOGC va posar recentment el el Projecte de decret pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d'evacuació i els seus elements d'emmagatzematge (PLATER), i l'estudi ambiental estratègic corresponent a informació pública. Va començar el període per presentar-hi al·legacions, que s’allargarà fins al mes de juliol. 

La definició dels 'sòls artificialitzats'
L'Institut Català de l'Energia (ICAEN) defineix el PLATER els "sòls artificialitzats" com a àrees amb infraestructures i amb impacte de l'activitat humana que  les fan "potencialment aptes i prioritàries per a la implantació de projectes d'energies renovables". Cita, entre d'altres, les xarxes viàries i ferroviàries, els ports i aeroports, els canals, embassaments i basses, a més de llocs on ja hi ha parcs solars i eòlics existents. I també marca mecanismes perquè la tramitació en aquestes superfícies sigui més àgil com a "zones prioritàries de desenvolupament". Això, doncs, és clau per a la concentració de les futures centrals. 

Els grans pols de generació 
La metodologia emprada per la Generalitat projecta multiplicar la potència ja instal·lada al sud de la comarca. 

Les Garrigues Altes haurien d'assumir la producció de 1.134,7 MW, 940,1 MW d'eòlica (82,8%) i 194,6 MW de solar (17,2%). Prenent de referència els aerogeneradors més moderns, de 6 MW, voldria dir instal·lar-ne uns 127 de nous. La Granadella, la població de la zona que ja fa més energia, la multiplicaria per 4,5 i lideraria la comarca. S'hi sumarien Juncosa i Bovera (amb 258,1 i 121,7 MW d'eòlica, quan avui no tenen). Vuit pobles crearien més energia que la que el PLATER preveu que produeixi tot el Gironès (929,3 MW). 

El sud de les Històriques seguiria de prop. Almatret, Maials, Llardecans i Torrebesses pujarien als 925 MW segons els càlculs del PLATER. Un 60,7% d'aquesta, eòlica. De fet, els pobles de les Històriques concentrarien el 38% de tota l'eòlica del Segrià. L'increment en nombre de molins seria similar al de les Garrigues Altes. 

El triangle l'Albi, la Pobla de Cérvoles i Cervià de les Garrigues també faria un pas de gegant. Arribarien als 471,4 MW, dels quals un 73,3% d'eòlica. Entre els autoritzats, els que es tramiten i els nous, s'estima que assolirien la seixantena d'aerogeneradors. Els tres pobles junts depassarien de llarg l'energia creada a la Cerdanya (218,8 MW) o al Garraf (277,2 MW).

El darrer polígon energètic sorgeix de la suma de les Borges, Juneda, Arbeca i Torregrossa, al nord de les Garrigues. En tots quatre pobles s'hi preveu tecnologia eòlica i solar fins a sumar 776,6 MW, amb preeminència d'uns molins (un 64%) avui inexistents. Se'n podrien alçar una vuitantena. Són dades superiors a les del Maresme (713,8 MW) o el Pla de l'Estany (734 MW).

Crítiques al desequilibri territorial
El desequilibri territorial va ser una de les qüestions amb més aportacions a la fase de comentaris del PLATER. La Generalitat les va desestimar al·legant que "distribueix els objectius d'energia eòlica i fotovoltaica a partir de la capacitat d'acollida de cada territori" i que també marca objectius als àmbits més poblats i amb més consum. 
Properament s'obrirà la fase d'informació pública i audiència.

D'altra banda, el col·lectiu Renovem-nos va proposar limitar la "sobrecàrrega" d' algunes comarques, repartir millor la instal·lació d'energia solar fotovoltaica entre municipis i compensant els territoris que assumeixen una aportació eòlica alta. Proposen una redistribució alternativa de la fotovoltaica que eviti que cap comarca se situï 2,5 vegades per sobre de la mitjana catalana, com passaria a les Garrigues. 

Objectius per municipis segons el Plater i dades actuals.
Recull dels municipis garriguencs i els objectius que s’hi assenyalen.
En centrals ubicades en més d’un municipi, els MW actuals es comptabilitzen allí on hi ha la part principal de la instal·lació. Font: Dades Obertes Gencat/Plater