La immersió lingüística ens ha servit, als catalans*, per saber utilitzar la nostra llengua correctament i fer-la d’ús preferent entre nosaltres. Ficada en un context de poble –com ho tenim vist nosaltres–, la immersió lingüística no és del tot necessària, perquè en la majoria d’entorns familiars de la zona s’utilitza el català.

Un cop surts de la comarca i te’n vas a les grans ciutats, veus com és realment de necessària. Només cal passejar-se per un carrer i de vint persones que et trobes només un parell fan servir el català per comunicar-se.

A més, cal afegir que, un cop acabada l’educació secundària postobligatòria, aquesta immersió ja no existeix. Com a exemple puc posar la universitat, que, per cert, ara he començat. De quatre assignatures que faig, la meitat són en castellà* i més de la meitat de companys de classe l’utilitzen com a llengua preferent.

És a dir, que o salvem la immersió o el català no arribarà a final de la dècada. La solució més ràpida la sabem tots, només cal dir-ho ben fort!

*Catalans: els que viuen, treballen i estudien a Catalunya. Encara que vinguin de fora.
*Castellà: llengua imposada. Pròpia del regne de Castella.