El passat trenta de juny vaig viure una experiència única, vaig ser pare per primer cop. Un nounat és motiu sempre d’alegria i el poble se’n sent partícip. Després arriba la presentació en públic i els corresponents comentaris de la gent que rarament són positius. És en aquest moment que la gent et solta frases com “i no li heu ficat arracades”, “voleu dir que no va molt fresqueta”, “no porta xumet”, “té molts granets”, “aquesta nena té calor”, etc., frases que arriben al seu màxim exponent amb els membres propis de la família.

Des d’aquí faig una crida a respectar les decisions dels altres, res és més personal que la forma de criar els nostres propis fills, dels quals ens responsabilitzarem tota la vida, i ningú més a part dels pares es preocuparà tant pel seu benestar i felicitat; per tant, sisplau, encara que us hàgiu de mossegar la llengua feu sempre comentaris positius, perquè tothom té dret a aprendre.

Acabo amb una frase del recent difunt Steve Jobs, que diu més o menys el següent: “Cal estar tan orgullós del que fem com del que no fem”.