Enguany, la ja veterana Mostra Gastronòmica aporta novetats en relació amb les edicions precedents, en el sentit que a la proposta culinària hi afegeix l’opció de fer una visita guiada a algun indret d’interès. És una forma senzilla d’aprofitar l’estada de visitants a la comarca per donar-los a conèixer altres actius i, en certa manera, fidelitzar-los. És evident que el cicle, no pas casualment, té lloc en el moment de màxima activitat a les Garrigues, i quan el fet oleícola és més viu i notori. Potser algun dia arribarà el moment de desestacionalitzar el turisme que hàgim estat capaços de captar. Però quan partim de tan avall, cal concentrar-se, almenys, a assolir un cert volum d’afluència al llarg de la campanya de l’oli, més enllà de les tradicionals fires i festes. En aquest nou enfocament de la mostra, l’estratègia de l’oliturisme com a motor econòmic (amb efectes directes i indirectes sobre un ampli ventall d’empreses i professionals del sector primari, el sector agroindustrial i els serveis) troba una nova palanca de transmissió. Per la seua banda, el certamen Camins d’Or Líquid al Segrià Sec, que s’inicia en paral·lel, fa la seua feina en l’aspecte de reforçar la confiança entre productor i consumidor, potser la via més directa de mostrar-se. I, posats a sumar, atès que la comarca també pren part activa en el programa Gustum, potser s’està presentant una oportunitat per crear sinergies entre productors i restauradors, uns que s’incorporen ara a la promoció i els altres que ja fa anys que hi treballen. Al capdavall, són vies diferents per a un mateix fi: vendre un territori, un paisatge. Tot plegat per crear economia productiva, que no és fum, és riquesa real i perdurable. En primera instància potser no és senzill, però allà on van per davant, els restauradors i els productors ja han tancat el cercle.