Aquest curs he començat la universitat. Això comporta canvi d’hàbits, de casa, d’ambient... De moment porto bé viure a la ciutat comtal, plena de llocs interessants, d’oportunitats úniques, gent nova...

La pega arriba quan m’he de presentar i em pregunten d’on ets. Jo contesto amb orgull: d’Arbeca! La gent em mira estranyada i em veig obligat a dir: “al costat de Lleida...”.

Un cop han ubicat, més o menys, el poble, començo a presumir d’Arbeca. Els explico que tenim els Vilars, un castell molt important, que les olives arbequines prenen el nom del poble... Ells van fent que sí amb el cap i aparentant curiositat. Un cop acabo l’explicació esperes una contesta que t’ompli d’orgull; però no, després de tot et diuen: Així que ets “d’Albreca”.

És el moment en què els diries de tot i penses que la gent de Barcelona no han sortit mai de casa. Però l’esperança et diu que al final de curs ja sabran alguna cosa més de geografia catalana que el nom del seu carrer.

Espero que aquests quatre anys que viuré a Barcelona no m’esborrin del cap la resta de Catalunya.