Tot just després de les eleccions al Congrés i al Senat espanyol cal posar negre sobre blanc i fer valoracions objectives, si és que volem arribar a conduir la nau fins a bon port. Tal com ja es preveia segons enquestes i vox populi, el Partit Popular ha guanyat les eleccions a Espanya amb una majoria incontestable i, per tant –agafeu-vos ben fort–, podrà governar aplicant amb mà de ferro el seu programa electoral. Tot el seu programa electoral? Doncs no. Perquè des d’Europa ja li han sentenciat que res no ha canviat a la vinya alemanya de la Merkel, que és qui, ara per ara, talla el bacallà no només d’Islàndia, sinó el de tota l’Europa de l’euro i que, per tant, a obeir i a callar si no vol que es faci públic i més notori encara que Espanya, aquesta una, gran i lliure que tant s’estima el PP (i el PSOE) està intervingudíssima. Molt em temo, però, que el que sí que el PP voldrà aplicar sense cap mirament és el procés d’involució per tal d’acabar amb els “nacionalismos periféricos”, entre els quals, òbviament, Catalunya. El nostre país sempre ha fet nosa al PP i al PSOE i ara, amb l’excusa de la crisi, sembla que pot tenir via lliure per fer i desfer aquell disc dedicat a Catalunya que va ser “el cafè per a tothom” de la Transició. I aquí és on, amics i amigues, es veurà la capacitat del nostre país no només per resistir l’envestida, sinó també per iniciar un veritable procés de reconstrucció nacional. I en aquest combat hi està cridat tothom. Perquè ens hi juguem l’economia, és a dir, el sector productiu, la cultura, la llengua, la nostra manera de fer i de ser, és a dir, la nostra supervivència com a poble. La comarca de les Garrigues, així com la resta de Catalunya, ha votat en massa CiU, una força nacionalista que té com a única prioritat la defensa dels interessos de Catalunya. Per tant, és aquesta força qui, principalment, ha de conduir la nau. Però erraríem el tret si penséssim que només CiU pot salvar l’escull. Aquesta és una feina de tots i, per tant, guanyem la partida units, sense dividir el país en dretes i esquerres. Dividits esdevenim febles. Parafrasejant les paraules que Joan Maragall va deixar escrites a La Veu de Catalunya l’any 1907: “I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits ni res més sobre d’ella que l’afany d’acallar-la, i satisfer-la, perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà o carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric d’una manera millor que abans”. Doncs a veure si posem fil a l’agulla. Per les Garrigues, per Catalunya!