Oliturisme és un concepte que, tot i no estar estès a la comarca, s’entén ràpidament. El reportatge d’aquest número ajudarà de ben segur a precisar-lo i a poder-lo adjuntar en el full de ruta dels responsables que alguna cosa tenen a dir i fer davant els percentatges d’atur que, malgrat anar per sota d’altres territoris, ja arriben o freguen un 10% dels treballadors. Però cal no equivocar-se atribuint en exclusiva la traducció del concepte a les administracions. Oliturisme vol dir tenir els senyals adequats i allà on toca, però no sols els de tràfic, també els dels establiments. Vol dir tenir una part del molí presentable i a punt per a les eventuals visites i amb disposició de material explicatiu per al foraster. Vol dir endreçar les entrades als pobles talment l’entrada a una casa o el pati d’un bloc de pisos, tenir els carrers polits i els contenidors de residus tancats i en ordre, però també vol dir fer-se una casa nova pensant en quin entorn ha d’anar. I vol dir tenir cura dels fils elèctrics que creuaran les façanes o els criteris que s’aplicaran per ubicar les antenes de telefonia mòbil, les línies elèctriques o les simples tanques. Oliturisme vol dir tot això i molt més. En resum, tenir cura del paisatge urbà i rural en tots els seus detalls i procurar pel seu aspecte en totes les accions i al llarg del temps. Reiteradament. Només així, un concepte que pot sonar bé, tindrà una traducció efectiva i d’aquí a 10-15-20 anys, tindrem el paquet sencer d’això que per simplificar hom ha batejat com a oliturisme i que òbviament no s’acaba amb “oli” i amb “turisme”, que és una manera de centrar-ho, sinó que comprèn tot allò que es produeix amb una qualitat i segell diferenciat: vi, ametlles, caça, fruita, carn, etc. El model és clar i precisable i les alternatives de model, de moment, no hi són. Però un model, com un negoci, no es fa en un dia ni en un any. Cal temps, paciència i, sobretot, treball.