M’enorgulleixo de ser un abstencionista convençut i, per convicció, no vaig anar a votar el passat 20 de novembre. Molts de vosaltres pensareu que sóc molt poc demòcrata, que no votant només afavoreixo els grans partits, que sóc egoista per no haver volgut dedicar 30 minuts a ser un bon ciutadà. Doncs jo penso tot el contrari.

Sóc dels que penso que per queixar-te de les normes d’un joc no hi pots jugar, i menys si ets el que perd. No crec en les majories absolutes, la disciplina de partit, els patrimonis personals retocats, la hipocresia, les nissagues familiars polítiques i un llarg etcètera.

Per il·lustrar-vos l’article amb un notícia recent, aquesta setmana s’han fet públics els imports que cobraren en conceptes de dietes regidors i alcaldes de la zona metropolitana de CiU, PSC, ERC, PP i ICV per assistir a reunions. Doncs bé, la conclusió final era que, a part dels seus sous públics d’entre 70.000 euros i 100.000 euros, un grup selecte de 10 persones s’enduia cada any 330.000 euros de fons públic en concepte de dietes. Com diria en Mourinho: “Vergonya!”.