Projectava, amb el meu amic Joan i les respectives consorts, un apassionant viatge pel sud de França. Estem molt desconnectats de les nostres arrels històriques d’ençà de la irrupció massiva dels costums i complexos nord-americans, i es tractava de recobrar una mica de la nostra pròpia història recorrent els espais dels nostres primers reis, quan els Pirineus no eren una frontera, sinó un eix, quan els actuals estats no havien imposat llurs lleis uniformistes i desconeixedores de la realitat humana.

Ah, però l’home proposa i els fills disposen. Just un parell de dies abans, la filla del meu amic, que viu a Suïssa, aparegué amb el marit i els dos néts perquè el jove matrimoni volia fer un viatge a Sud-àfrica. I el pobre Joan, immediatament i acrítica, es quedà sense el seu: calia fer-se càrrec de les criatures. I no cal dir a qui li tocaven.

Estic parlant dels avis-esclaus, aquesta nova espècie d’usar i guardar. Com una cadira, en que un hi seu quan vol i quan no roman al seu racó esperant; així són milers i milers de persones que han vist torbada la seva jubilació amb aquest nou entreteniment”. Aquests pacients vells han aparegut de sobte, fruit de l’adaptació al mitjà que els volta, com qualsevol classe de fauna geològica. Algun dia es contemplaran llurs despulles en el museu del segle XXI, i tothom s’admirarà de llur resignada capacitat de sacrifici.

Aquests avis han vist com llur nova finalitat a la vida és portar a l’escola i recollir-hi aquests néts, cuidar-los, mantenir-los i aguantar-los. La pluritasca dels fills els ho imposa, amb oblit de llur pròpia intimitat, de llurs ocupacions, de llur merescut descans.
És possible tanta resignació? Al temps on es lloga tot, com és que no es poden resoldre els problemes logístics amb una simple “cangur”, amb una cuinera, amb servei domèstic? Parlo d’uns avis d’edat sovint avançada (els fills, abans de decidir-se a tenir-ne ells han volgut “fruir de la vida”), a qui el sacrifici els agafa una mica a remà de forces i humor. Ah, però llogar vol dir gastar diners, i els avis són gratis… És clar, també, que molts avis, si no fessin això, què farien?