Després que la presidenta del Parlament hagi prohibit que a l’hemicicle es puguin verbalitzar realitats com “Espanya ens roba” o bé “espoli fiscal”, m’agradaria mencionar alguns conceptes que ridiculitzen les paraules de la senyora Núria de Gispert. Segons dedes del Cercle Català de Negocis, Espanya ens roba 60 milions d’euros al dia. Sí, ho dic bé. 60 milions d’euros al dia. Això equival a 22 mil milions d’euros l’any. Al mes, Espanya recapta 265 euros de cada habitant de les Garrigues. Per tant, una família de 5 membres, cada mes aporta 1.325 euros a Espanya. Diners que, perfectament, ens podríem administrar nosaltres solets. Podríem pagar més mestres per a les escoles i evitar-ne el tancament, com està passant en alguns pobles. Podríem tenir centres d’atenció primària. Els pagesos no patirien com estan patint, el nostre personal administratiu de la Generalitat no hauria de cobrar, de mitjana, 10 mil euros anuals menys que un funcionari d’Andalusia. Potser els podrien guanyar de més. De fet, tots els funcionaris de Catalunya podrien cobrar més. I els estudiants, tots aquests estudiants universitaris que es queixen de la inviabilitat del Pla Bolonya. És clar que no ho és, pregunteu-ho als nòrdics, perquè a ells sí que els funciona. Perquè tenen els calés per fer-ho i els va molt bé. O polítiques socials: quines polítiques socials hem de fer si Catalunya no té ni un duro? I tots els que us queixeu de les retallades: heu pensat que si no ens deixéssim robar per Espanya no caldrien? En definitiva, sense Espanya les Garrigues hi guanyem. I molt! I si ens retallen és perquè som covards i ens deixem prendre allò que és nostre. Espavil!