Com a mostra de coherència i sentit comú, cal celebrar l’acord del Ple de l’Ajuntament de les Borges per canviar el nom a la Plaça de la Constitució i confiar que la paperassa burocràtica que suposarà la modificació per als veïns no sigui cap obstacle per no dur-la a terme. Malament rai si quatre papers poden més que la nostra dignitat com a poble.
Malament rai és el que vam pensar els qui ara fa 9 anys vam intentar dur a terme una campanya precisament per aquest canvi i se’ns va argumentar el garbuix notarial com a principal escull per no continuar. Vam iniciar un recull de signatures, vam instar la població a proposar noms, vam parlar amb el consistori, vam sobreposar cartells on deia “La Plaça” a sobre de les plaques actuals i vam explicar què suposa la Constitució espanyola per al poble català. Ho fèiem el col·lectiu l’Espenta, nascut l’any 2000, que aplegava joves independentistes de les comarques de Ponent i que va fer la seva presentació en societat justament a les Borges amb una manifestació d’unes 500 persones vingudes d’arreu, l’única que potser hi ha hagut mai al municipi que no sigui un tall de carretera.
L’Espenta va ser un bolet: sorgia del no res i trencava la llarga travessia del desert en què va agonitzar l’independentisme als anys 90, només alleugerida a les Borges per una breu Plataforma per l’Autodeterminació amb tanta bona voluntat com desorientació.
Avui l’Espenta ha desaparegut, i molts d’aquells joves se n’han tornat a casa. No tenim independentisme organitzat a la comarca, però sí despert i amb ganes renovades. Van ser centenars els garriguencs que es van manifestar el mes passat a Barcelona pel dret de decidir i van ser milers els que van votar massivament per la independència a les consultes dels darrers mesos.
Vull creure que aquells joves de fa 10 anys, tant els qui van plegar veles com els qui no, hi vam posar el nostre granet de sorra. El canvi de nom de la plaça, almenys, el celebrarem com una petita victòria en diferit.