Un dels puntals del sistema democràtic és la sobirania ciutadana. El poble és sobirà per elegir els seus representants, ja sigui per afinitats polítiques, personals, familiars, per qüestions programàtiques o, simplement, per descart. Però hi ha la possibilitat d’anar més enllà i intentar incidir en el model de democràcia participativa, implicant de forma més clara tots els ciutadans en la política municipal, un cop fetes les eleccions oportunes, fins al punt de poder tenir veu en el rumb del seu municipi.

No fa pas gaire vaig assistir a una reunió, d’unes vint-i-cinc persones, per parlar d’això i de la proposta de Reglament de Participació Ciutadana que l’Ajuntament de Cervià va presentar. Allí hi havia persones de diferent ideologia política i d’actuacions, objectius, actituds i opinions contràries. Fou un exercici d’autèntica democràcia col·lectiva. Tothom va poder manifestar la seva opinió amb serenitat, valorar propostes, fer contrapropostes, proposar modificacions al reglament o censurar aspectes, sempre de forma coherent, sana i dialogant. Fou el primer exercici de participació ciutadana? Fou la primera voluntat de reglamentar o institucionalitzar la voluntat i l’opinió de la gent? Sens dubte va ser un primer pas. Ara caldrà fer les modificacions oportunes al reglament, fer molta pedagogia, més explicacions i, potser, exemplificar casos, però sobretot caldrà un canvi en la responsabilitat de la gent. Fins ara només se’ls havia demanat l’opinió a les urnes, ara es demana, de forma clara, l’opinió i participació sobre el futur del seu poble.

Al bar, l’espai d’opinió per excel·lència, tots som entrenadors, economistes, polítics, consellers o presidents. Amb aquesta proposta i la voluntat de l’ajuntament, els ciutadans podran participar, opinar, proposar i implicar-se, per exemple, en la distribució del pressupost, en la preferència de les obres que cal fer, en la construcció del model cultural...

Cervià ha iniciat aquest camí amb pas valent, ferm i clar, també –perquè no dir-ho– incert i generador de dubtes. Crec que a les Garrigues seríem els pioners si aquesta voluntat es consolida. És un primer gran pas cap a l’autèntica democràcia, que, de vegades, encara ens falta a la comarca. Espero que no s’acabi abandonant com altres coses.